el bloc de Trencaclosques

Diumenge passat vam tindre l’oportunitat d’inaugurar en el XUFA ROCK ‘13 un apartat especial per a famílies i xiquets anomenat XUFA KIDS que té l’objectiu d’acostar este tipus d’esdeveniments musicals a un altre tipus de públic desterrant la idea d’activitat per a uns quants “jóvens despreocupats i airosos”. El lloc triat: La Patacona… L’hora: vesprada-nit del 23 de juny, Nit de Sant Joan, la nit més curta de l’any, nit màgica per antonomàsia, i enguany amb una lluna molt, molt especial (no tornarà a veure’s així fins d’ací a 15 anys… on estarem llavors?…).

Verdaderament vam estar molt ben acompanyats, per amics coneguts, amics per conéixer, pares, mares, tios, veïns… podríem dir una “vesprada màgica” per a un dia tan especial. Cal ressaltar a més que acaba de començar l’estiu i acaba d’acabar l’escola… Yupiiiiii!… Estiu, estiu, que tota cuca viu… Estiu, estiu! Amors i calors, amics i rècords… ah sí, unes imatges…

Açò pareix l’apocalipsi… s’acaba el projecte Comènius amb Finlàndia, la invitació lectora a Mislata… Tot té un principi un final però no podem dir que no passem a una altra cosa, seguim en la nostra tasca i continuem apostant per la cultura, l’educació, la creació, el coneixement del nostre passat i sobretot del fet de compartir.

Una vegada més estem agraïts als professors dels instituts de Mislata per considerar que esta activitat és interessant per a l’alumnat, insistint a l’Ajuntament per a la seua realització. D’altra banda, hem de dir que sempre és fascinant per a nosaltres observar les respostes d’este públic a vegades un poc complicat i sempre entregat. Compartint. Enguany ha succeït una cosa magnífica i és que hem tornat a l’IES Músic Martí i Soler que feia dos anys que s’havien retirat de realitzar esta activitat.

Per descomptat, no hem pogut evitar els comentaris sobre Finlàndia ja que esta aventura va tindre lloc a mitat d’estes visites. Abans d’anar els parlàvem d’allò que pensàvem mostrar-los i a la tornada els parlàvem de tot allò que havíem vist i aprés… Bo, esperem repetir l’any que ve.

Doncs vos diré que moltes són les coses que ens han passat, algunes bones, altres magnífiques i altres millor encara… No es pot dir que la situació social que ens rodeja siga la més interessant ni per al nostre treball ni per ningú, però sobretot seguim encabotats en este treball… encara que no se sap fins quan podrem tensar la corda. No tenim por i seguim avant…

Sabem que ha sigut un període llarg de silenci en el blog però afortunadament en la nostra pàgina se’ns han pogut seguir els passos (a vegades, tot, tot no pot ser…). Recuperem el temps perdut ara que sí que pareix que la primavera es queda i ens deixa veure les coses d’una altra manera…

Intentaré contar-vos algo d’alló que hem passat amb unes quantes imatges…

Recuperats ja dels estralls causats per la fira en els nostres caps, ens hem tornat a situar en la realitat temible que ens rodeja. Si bé hem de dir que una vegada més, la nostra participació en un esdeveniment com este, ens ha proporcionat la possibilitat de contrastar amb el públic de Cocentaina i contornada, encara que també s’han acostat fins allí visitants de diferents llocs de la nostra geografia.

El dia més complicat, el dia 1 de novembre. Rius de gent intentaven fluir per carrers i places per a veure i provar totes aquelles coses que s’oferien per totes les bandes. Menjar, artesania, actuacions de música i teatre, jocs per als xiquets i un llarg etc…

Dissabte i diumenge es va complicar tot un poc a causa de la pluja però els visitants estaven àvids de veure i escoltar; tant és així que una de les nostres intervencions la vam haver de fer baix dels arcs del Palau sense so, a pèl. Quina sensació tan agradable el contacte tan directe amb la gent…! Breu però intens.

En altre ordre de coses i sense tindre res a veure en aquest event,voldria fer referència als desnonaments: dos morts y un ferit greu per poder detindre aquesta “fechoría” comesa per bancs i administració. De moment un petit respir…
D’altre costat, divendres 16 de novembre el mestre José Saramago faria 89 anys de no haber mort en 2010. Afortunadament ens deixà textos i material suficient per reflexionar sobre la vida, la societat, les persones, la poesia… “Si cal buscar el sentit de la música, de la filosofia, de una rosa, es que no estem entenent res…”

ANEM TIRANT…AMB ALEGRIA

Hola, hola, hola… Pareix que no estem, però sí, seguim en la bretxa. Intentarem posar-nos al dia i no perdre corda. La nostra última publicació va tindre lloc a l’estiu i ja estem a la tardor, però què ha succeït en este lapsus? Unes quantes aventuretes… Al juliol, vam tindre l’oportunitat de presentar d’una forma diferent els balls i cançons tradicionals del Grup de dansa de Torrent i la Rondalla de Torrent… una bona acollida per part del públic, i inclús va aparéixer en els informatius de Canal Nou.

Van passar uns dies de descans que es van tancar amb sengles actuacions en les festes de Foios i La Yesa, i ja amb l’activitat escolar començada, hem tingut l’oportunitat de tornar a Santa Pola després d’uns anys, celebrar el 50 aniversari del barri de Jaume I a Alboraia, participar una vegada més en les Jornades de Teatre i Educació en el MUVIM i una visita a la Unió Musical de Benaguasil a fi de dinamitzar el seu auditori.

Al mig, cal ressaltar la suspensió del concert de Cultura Protesta, amb la participació de diferents grups i entre ells nosaltres, a Burjassot a causa de l’avís de temporal. Encara desconeixem la nova data per a realitzar l’esdeveniment però vos avisarem, no ho dubteu…

I com a punt final volem destacar el Premi 9 d’octubre en Cultura i Festes que van atorgar a Vicent a Alboraia, el seu poble natal. Un profeta en la seua terra. El dia de l’entrega de premis va ser tot prou emotiu… enhorabona!

Ara mateix ens disposem a passar estos primers dies de novembre a Cocentaina, en la Fira de Tots Sants, la més antiga del país. Vos invitem a conéixer-la encara que també hem de dir que si vos decidiu a visitar-la, aneu amb temps i paciència… és enorme. Ací tindrem diferents intervencions en en pati del Palau i allà mostrarem noves propostes: “Històries del Vent” i “Joguines Màgiques”. Procurarem portar imatges de quant succeïsca.

Bo, i continuem tirant, tirant…

El passat cap de setmana vam tindre el plaer de participar (… i degustar) en unes jornades gastronòmiques celebrades en un lloc de La Manxa del nom del qual sí que vull recordar-me i al que a més vos invite a conéixer ja que quedàreu molt complaguts: Riópar és un poble d’Albacete situat en la Serra d’Alcaraz (políticament, en la Serra del Segura…) i és tot al contrari a allò que vos pot suggerir La Manxa. Un xicotet oasi enmig de la planura. Ací es troba el Naixement del riu Mundo: fauna, naturalesa i aigua, combinació digna d’un paradís.

D’altra banda, amb aquestes jornades es pretenia obrir l’horitzó gastronòmic dels professionals de la zona gràcies a les ponències de diferents personatges de rellevància en el panorama culinari i al mateix temps mostrar als visitants els productes de qualitat de la zona i la cuina tradicionals junt amb les innovacions que s’han anat afegint en estos últims anys.

La nostra aportació: la música, les històries i la sintonia… Una experiència molt apetitosa.

Pràcticament hem acabat el nostre recorregut per diferents instituts a Mislata amb unes propostes de lectura molt interessants que a l’alumnat i professorat dels diferents instituts han satisfet.

Enguany Vicent ens ha proposat fer una ullada al Cotumari Català de Joan Amades i el Costumari Valencià de Bernat Capó, incidint sobretot en la importància del treball que aquestes persones han realitzat i realitzen per a mostrar-nos retalls del passat que expliquen moltes vegades nostre present; excepcional font d’informació…

Laura ens ha il·lustrat amb l’última publicació d’Alfons Llorens titulada A quin sant?; en ella ens mostra i dóna explicació sobre els sants que santifiquen cada dia de l’any junt amb llegendes i fets històrics relacionats amb la nostra geografia. També Nieves Concostrina, escriptora i periodista que conta la Història d’una altra manera; ens han descobert unes quantes veritats…

Teresa ha triat el personatge de la mort en la literatura i la transformació que ha anat patint aquest personatge al llarg de la història. Com a mostra, unes quantes històries tradicionals (La mort enganyada), altres d’autor (La xiqueta i la mort… Jürg Shubiger), Romanç de l’enamorat i la mort, la saga literaria Mundodisco (Terry Prachett); tema i qüestió universal…

Per descomptat la música també ens ha acompanyat… per que també ella invita a llegir, no?

Des de la nostra estada a Xàbia fins ara ens ha passat de tot… en alguns col·legis ( en Onda, a Alboraia, a València, a Bétera…), en alguna que una altra sala (Sala Oxímoron), en algunes biblioteques (l’Eliana, Burjassot, Sant Joan de Moró…). També en la Fira del llibre de València, la de Chiva, la del Puig… i inclús hem arribat fins a Eivissa, en les Pitiusas… Quina meravella!

En totes i cada una d’estes intervencions hem gaudit de les diferents realitats que conformen la geografia. Ens hem retrobat amb amics a qui feia temps no véiem. També hem fet nous amics. Hem aprés un poc més del nostre treball, del “savoir faire” d’altres persones, d’altres formes d’estar amb nosaltres mateixos, i de nou hem constatat que quan s’oferix un treball amb contingut, la resposta mai es fa esperar…

No tenim imatges de tots els esdeveniments en què hem participat però vos deixarem unes imatges refrescants d’Eivissa. Esta illa ens ha permés detindre’ns uns minuts per a observar, escoltar, olorar i sentir este mar nostre a què cal cuidar. Aigua clara i remor de les onades. Quin paisatge!Quina tebiesa! Així es treballa molt a gust.

Hem tornat de l’illa fa uns dies i la roda torna a girar… Hui ens hem trobat amb els nostres amics finesos i tots els xiquets de Gilet, Albalat i Petrés, i els mestres de Finlàndia ens han regalat un instrument tradicional d’allà anomenat KANTELE, una espècie d’arpa xicoteta; ja vos mostrarem alguna fotografia perquè vos feu una idea.

Demà i despús-demà tenim unes quantes cites més i el dilluns, un any més comencem amb l’animació lectora per a instituts a Mislata. Ja vos anirem explicant les temàtiques d’enguany que són molt interessants…

Des de fa uns quants anys, tenim el plaer de passar estos dies(para uns dies de festa, per a altres dies d’arreplegament) a Xàbia. Ací té lloc una Fira d’Artesania promoguda per l’Associació de Comerciants del Casc Històric d’esta població situada entre la muntanya i el mar amb un paisatge que et transporta i una llum alliberadora. Al voltant d’esta fira tenen lloc diferents activitats entre les quals es troben les nostres intervencions. Els dies 6, 7 i 8 d’abril a les 18′00 teníem cita amb tot aquell que estiguera interessat en els contes, la música i les cançons. Per a nosaltres este treball es convertix en recompensa ja que ens satisfà veure persones que ens esperen per a conéixer les nostres noves propostes.

Cal ressaltar que en una de les intervencions, la sessió està oberta perquè els xiquets i xiquetes, i com no, també els adults, puguen participar amb els seus contes i narracions. Núria, Pepe… són l’exemple de xiquets que d’un any per a un altre ens esperen per a poder contar-nos les seues històries. Inclús, com enguany va succeir amb Lluna, ens demanen cantar cançons que en anys anteriors hem interpretat… Igual que la primavera “tot el món l’espera”…
Per descomptat, tot açò també cal agrair-li’l a Mari Llidó, coordinadora de la fira que vetla pel bon desenrotllament de les activitats i possibilita la nostra estada a Xàbia.

Seguint amb el projecte COMÈNIUS amb FINLÀNDIA, el passat 22 de febrer en el col·legi de Petrés vam tindre unes sessions de treball amb els professors participants en el projecte. D’una banda, un grup de professors va treballar junt amb Vicent la construcció d’un kamishibai (teatre de paper) i la seua utilització.

Un altre grup de professors va treballar en l’aula d’informàtica sobre un programa informàtic que permet la creació de karaokes, element molt interessant per a la didàctica de les llengües en les aules (les cançons són una bona motivació per als xiquets).

Va haver-hi un tercer grup de professors que va treballar sobre tècniques de dramatització aplicades a la didàctica de les llengües. Per a finalitzar, es va fer una posada en comú dels tallers on es van poder observar els diferents treballs realitzats i intercanviar punts de vista.