Fabián Sevilla és un escriptor i perodista argentí que entre moltes altres coses, escriu contes, i ací, com a mostra, un botó…
Jo no sóc peix
però a l’aigua visc
cante molt contenta
quan arriba la nit…
Qui és realment?
Ací teniu “El petit mag i el lleó”, un mos de narració que s’inclou al llibre “Contes del follet de la son”, escrit per Gina Ruck-Pauquèt i editat per Destino.
Un lleó s’ha escapat
i corre per la ciutat
Una fera feroç,
qui l’atraparà?
Si conocéis la rondalla de Enric Valor, “El xiquet que va nàixer de peus”, aquesta història us sonarà… Efectivament es tracta d’una altra versió arreplegada per un folklorista txec anomenat Karel Jaromir Erben i que va publicar al 1865 en una antologia de contes tradicionals… Estic segura que també us agradarà…
(más…)
Aquesta és una llegenda popular que pels seus personatges principals ha estat arreplegada a la nostra geogràfia…Les troballes amb el dimoni sempre porten cua. La versió la podeu trobar en el llibre “Llegendes valencianes” Ed. Bromera on ha fet el recull Victor Labrado.
Llegenda valenciana arreplegada per Victor Labrado en Ed. Bromera, “Llegendes valencianes”. Un personatge fantàstic i aterrador al mateix temps. Quan eres petit, escoltar una història així, te pot llevar la son encara que visques en la ciutat…
Ja en té un
Ja en te dos
Encara que compte
Mai els tindrà tots…
Ja en té un
Ja en té dos…
Es tracta de personatges que apareixen en diferents cultures amb la finalitat de convencer als infants per cumplir amb les seues obligacions. Aquesta i d’altres podeu trobar-les a l’editorial Bromera, recopilades per Victor Labrado.
No veure’ls serà millor
encara que te criden l’atenció…
Foto realitzada per Silvia Sánchez Carretón i Rafael Bastante Casado
Aquest conte està arreplegat al llibre “Contes màgics de la Mediterrània” escrit per Montse Cendra Bertrán, profesora d’institut que es va trobar amb un nombre important d’alumnes del Marroc i va recopilar les històries tradicionals que ells explicaven… Segur que coneixeu alguna altra versió…
Una altra vegada
Ha quedat demostrada
La teoria encertada
Que diu que el conte es desplaça…
He trobat un recull de llegendes valencianes molt interesants , i una d’aquestas parla d’aquests espècie de bactèries… un poc repugnants… Els coneixeu?
Està escrita en primera persona com si vullguera ser un documental… i sí, ja se que és una mica llarga, però us agradarà…
Nyic-nyic fan en l’orella
Nyic-nyic van rosegant
Poc a poc t’en oblides
Ui! ja t’has oblidat!
Conte reproduït per Chimo Lanuza, Joan Salvador i Marià López.
El motiu del conte és “El tresor del pare”. Aquesta versió s’ha trobat en Vila-Real. També hi ha una versió arreplegada a Catalunya i altra a Burgos.
L’argument original s’ha perdut: en principi els fills treballen la terra incansablement per trobar el tresor del pare, i així és com el fan fructificar. Finalment la història s’ha quedat en un joc de paraules (era: pretèrit del verb ésser; era: espai per fer feines del camp…)
Un pare i dos fills
L’un, savi que mor
Dos, que ja ho he dit;
On és el tresor?..
Tenim per avui una història que té infinitat de versions per tot arreu… A veure aquesta que us sembla; aquesta rondalla està catalogada com a “rondalla sorpresa” i va ser recollida de boca d’Adolf Salvà i Ballester. Ajuntament de Callosa d’en Sarriá.
Escolta la Llegenda de EL PASTOR
Dibuix realitzat per Ramón Faro
Les històries dels pastors
duen molta imaginació;
ells passen temps pensant
i després ho conten al seu ramat… Baaaaaaaaahhhhh!
