FIRA TOTS SANTS A COCENTAINA
Recuperats ja dels estralls causats per la fira en els nostres caps, ens hem tornat a situar en la realitat temible que ens rodeja. Si bé hem de dir que una vegada més, la nostra participació en un esdeveniment com este, ens ha proporcionat la possibilitat de contrastar amb el públic de Cocentaina i contornada, encara que també s’han acostat fins allí visitants de diferents llocs de la nostra geografia.
El dia més complicat, el dia 1 de novembre. Rius de gent intentaven fluir per carrers i places per a veure i provar totes aquelles coses que s’oferien per totes les bandes. Menjar, artesania, actuacions de música i teatre, jocs per als xiquets i un llarg etc…
Dissabte i diumenge es va complicar tot un poc a causa de la pluja però els visitants estaven àvids de veure i escoltar; tant és així que una de les nostres intervencions la vam haver de fer baix dels arcs del Palau sense so, a pèl. Quina sensació tan agradable el contacte tan directe amb la gent…! Breu però intens.
En altre ordre de coses i sense tindre res a veure en aquest event,voldria fer referència als desnonaments: dos morts y un ferit greu per poder detindre aquesta “fechoría” comesa per bancs i administració. De moment un petit respir…
D’altre costat, divendres 16 de novembre el mestre José Saramago faria 89 anys de no haber mort en 2010. Afortunadament ens deixà textos i material suficient per reflexionar sobre la vida, la societat, les persones, la poesia… “Si cal buscar el sentit de la música, de la filosofia, de una rosa, es que no estem entenent res…”