el bloc de Trencaclosques

Pràcticament hem acabat el nostre recorregut per diferents instituts a Mislata amb unes propostes de lectura molt interessants que a l’alumnat i professorat dels diferents instituts han satisfet.

Enguany Vicent ens ha proposat fer una ullada al Cotumari Català de Joan Amades i el Costumari Valencià de Bernat Capó, incidint sobretot en la importància del treball que aquestes persones han realitzat i realitzen per a mostrar-nos retalls del passat que expliquen moltes vegades nostre present; excepcional font d’informació…

Laura ens ha il·lustrat amb l’última publicació d’Alfons Llorens titulada A quin sant?; en ella ens mostra i dóna explicació sobre els sants que santifiquen cada dia de l’any junt amb llegendes i fets històrics relacionats amb la nostra geografia. També Nieves Concostrina, escriptora i periodista que conta la Història d’una altra manera; ens han descobert unes quantes veritats…

Teresa ha triat el personatge de la mort en la literatura i la transformació que ha anat patint aquest personatge al llarg de la història. Com a mostra, unes quantes històries tradicionals (La mort enganyada), altres d’autor (La xiqueta i la mort… Jürg Shubiger), Romanç de l’enamorat i la mort, la saga literaria Mundodisco (Terry Prachett); tema i qüestió universal…

Per descomptat la música també ens ha acompanyat… per que també ella invita a llegir, no?

Des de la nostra estada a Xàbia fins ara ens ha passat de tot… en alguns col·legis ( en Onda, a Alboraia, a València, a Bétera…), en alguna que una altra sala (Sala Oxímoron), en algunes biblioteques (l’Eliana, Burjassot, Sant Joan de Moró…). També en la Fira del llibre de València, la de Chiva, la del Puig… i inclús hem arribat fins a Eivissa, en les Pitiusas… Quina meravella!

En totes i cada una d’estes intervencions hem gaudit de les diferents realitats que conformen la geografia. Ens hem retrobat amb amics a qui feia temps no véiem. També hem fet nous amics. Hem aprés un poc més del nostre treball, del “savoir faire” d’altres persones, d’altres formes d’estar amb nosaltres mateixos, i de nou hem constatat que quan s’oferix un treball amb contingut, la resposta mai es fa esperar…

No tenim imatges de tots els esdeveniments en què hem participat però vos deixarem unes imatges refrescants d’Eivissa. Esta illa ens ha permés detindre’ns uns minuts per a observar, escoltar, olorar i sentir este mar nostre a què cal cuidar. Aigua clara i remor de les onades. Quin paisatge!Quina tebiesa! Així es treballa molt a gust.

Hem tornat de l’illa fa uns dies i la roda torna a girar… Hui ens hem trobat amb els nostres amics finesos i tots els xiquets de Gilet, Albalat i Petrés, i els mestres de Finlàndia ens han regalat un instrument tradicional d’allà anomenat KANTELE, una espècie d’arpa xicoteta; ja vos mostrarem alguna fotografia perquè vos feu una idea.

Demà i despús-demà tenim unes quantes cites més i el dilluns, un any més comencem amb l’animació lectora per a instituts a Mislata. Ja vos anirem explicant les temàtiques d’enguany que són molt interessants…

Des de fa uns quants anys, tenim el plaer de passar estos dies(para uns dies de festa, per a altres dies d’arreplegament) a Xàbia. Ací té lloc una Fira d’Artesania promoguda per l’Associació de Comerciants del Casc Històric d’esta població situada entre la muntanya i el mar amb un paisatge que et transporta i una llum alliberadora. Al voltant d’esta fira tenen lloc diferents activitats entre les quals es troben les nostres intervencions. Els dies 6, 7 i 8 d’abril a les 18′00 teníem cita amb tot aquell que estiguera interessat en els contes, la música i les cançons. Per a nosaltres este treball es convertix en recompensa ja que ens satisfà veure persones que ens esperen per a conéixer les nostres noves propostes.

Cal ressaltar que en una de les intervencions, la sessió està oberta perquè els xiquets i xiquetes, i com no, també els adults, puguen participar amb els seus contes i narracions. Núria, Pepe… són l’exemple de xiquets que d’un any per a un altre ens esperen per a poder contar-nos les seues històries. Inclús, com enguany va succeir amb Lluna, ens demanen cantar cançons que en anys anteriors hem interpretat… Igual que la primavera “tot el món l’espera”…
Per descomptat, tot açò també cal agrair-li’l a Mari Llidó, coordinadora de la fira que vetla pel bon desenrotllament de les activitats i possibilita la nostra estada a Xàbia.

Comencem el mes d’Abril amb una bonica experiència a Simat de la Valldigna (la Valldigna és una comarca natural a la qual pertanyen els pobles de Simat, Benifairó, Tavernes i Barx. Els tres primers ocupen la vall pròpiament dita, mentre que Barx està situat en una plana elevada).La bibliotecària de Simat, Lluïsa, va promoure esta activitat per què els xiquets anaren tastant estes festes.
Ahir, diumenge de Rams, vam fer una actuació posterior a la processó per tal de convocar a les famílies i acabar d’arrodonir un matí solejat i lluminós. Van fer unes quantes cançonetes i unes quantes històries i entre d’altres, una cançó que per a estes dates no està malament: Xúmbala. Estem segurs que vosaltres coneixeu esta peça tradicional caracteritzada per una tornada sense molt de trellat a la que es van afegint diferents coples de caire divertit, amorós, absurd… És una cançó molt estesa a tota la península.
Van passar un matí molt agradable tots: pares, mares, xiquets i xiquetes, i nosaltres.

“Allà per no sé a on
hi havia no sé quin sant
què resava no sé què
i guanyava no sé quants”

Si conocéis la rondalla de Enric Valor, “El xiquet que va nàixer de peus”, aquesta història us sonarà… Efectivament es tracta d’una altra versió arreplegada per un folklorista txec anomenat Karel Jaromir Erben i que va publicar al 1865 en una antologia de contes tradicionals… Estic segura que també us agradarà…
Llegir la resta de la entrada »

El dijous, dia 1 de març, vam tindre l’oportunitat d’interactuar amb xicotets i grans lectors en la biblioteca de l’Eliana.
L’animació lectora va tindre lloc en un xicotet saló d’actes a què van assistir xiquets de diferents edats acompanyats dels seus pares, els quals van seguir amb gran atenció nostres històries i cançons.
Nosaltres seguim avant amb els Contes dels Germans GRIMM recordant este treball tan important que van exercir rescatant narracions i paraules que afortunadament no s’han perdut en el temps; és més, estes històries han servit i molt al món de la literatura, de l’educació, del cine, del teatre, de la psicologia… formen part de l’imaginari col·lectiu.
Vam disfrutar molt de l’espai ja que les biblioteques solen caminar escasses d’este i ens vam poder estirar amb els nostres instruments i els diferents objectes que ens acompanyen… Una experiència molt agradable per a tots.

Seguint amb el projecte COMÈNIUS amb FINLÀNDIA, el passat 22 de febrer en el col·legi de Petrés vam tindre unes sessions de treball amb els professors participants en el projecte. D’una banda, un grup de professors va treballar junt amb Vicent la construcció d’un kamishibai (teatre de paper) i la seua utilització.

Un altre grup de professors va treballar en l’aula d’informàtica sobre un programa informàtic que permet la creació de karaokes, element molt interessant per a la didàctica de les llengües en les aules (les cançons són una bona motivació per als xiquets).

Va haver-hi un tercer grup de professors que va treballar sobre tècniques de dramatització aplicades a la didàctica de les llengües. Per a finalitzar, es va fer una posada en comú dels tallers on es van poder observar els diferents treballs realitzats i intercanviar punts de vista.

És possible que últimament hàgeu observat poca activitat en el bloc; açò és degut a uns xicotets canvis i com sempre, alguna que altra complicació que esperem esmenar en no molt de temps…

Mentrestant i per a estar un poc al dia, vos podem explicar que el divendres 17 de febrer vam fer una intervenció en el col·legi de Gilet (com sabeu estem participant en un projecte educatiu “Comènius” sobre llengües en què participen el C.R.A. de La Baronia Baixa a Albalat, Petrés i Gilet, el CEFIRE de Sagunt, i una ciutat finlandesa anomenada Järvenpää.) Ja que hem començat el nostre treball amb la temàtica de les estacions de l’any, ara tocava treballar amb els xiquets LA PRIMAVERA i el KAMISHIBAI, i açò és el que vam anar a presentar-los (amb anterioritat, presentarem L’HIVERN a Albalat).
Va ser una experiència molt enriquidora per que els xiquets van rebre amb molt de gust l’activitat i van participar de forma activa cantant i acompanyant el ritme de la sessió. També el professorat implicat en este projecte va participar de la trobada i dels resultats de la intervenció.

El pròxim dia 22 tenim sessió amb els professors per a presentar i conéixer EL KAMISHIBAI, una instrument didàctic molt interessant per a utilitzar en les aules.

Aquesta és una llegenda popular que pels seus personatges principals ha estat arreplegada a la nostra geogràfia…Les troballes amb el dimoni sempre porten cua. La versió la podeu trobar en el llibre “Llegendes valencianes” Ed. Bromera on ha fet el recull Victor Labrado.

Llegir la resta de la entrada »

Encetem l’any fent una celebració. El 200 aniversari de la 1ª publicació de “Contes per a la infància i la llar”. Amb aquesta excusa meravellosa hem construït un xicotet espectacle teatral que recull històries del Germans Grimm i cançons alemanyes de l’època. Un projecte que pretén ficar al seu lloc la gran labor dels recopiladors d’històries. I com no, portar el teatre a xicotets espais, on puga’m gaudir en primera persona d’aquesta proposta pensada per a escoltar-la al costat de la llar. Escoles, biblioteques i associacions són el nostre objectiu per a difondre aquesta nova proposta: