el bloc de Trencaclosques

Diumenge passat vam tindre l’oportunitat d’inaugurar en el XUFA ROCK ‘13 un apartat especial per a famílies i xiquets anomenat XUFA KIDS que té l’objectiu d’acostar este tipus d’esdeveniments musicals a un altre tipus de públic desterrant la idea d’activitat per a uns quants “jóvens despreocupats i airosos”. El lloc triat: La Patacona… L’hora: vesprada-nit del 23 de juny, Nit de Sant Joan, la nit més curta de l’any, nit màgica per antonomàsia, i enguany amb una lluna molt, molt especial (no tornarà a veure’s així fins d’ací a 15 anys… on estarem llavors?…).

Verdaderament vam estar molt ben acompanyats, per amics coneguts, amics per conéixer, pares, mares, tios, veïns… podríem dir una “vesprada màgica” per a un dia tan especial. Cal ressaltar a més que acaba de començar l’estiu i acaba d’acabar l’escola… Yupiiiiii!… Estiu, estiu, que tota cuca viu… Estiu, estiu! Amors i calors, amics i rècords… ah sí, unes imatges…

Açò pareix l’apocalipsi… s’acaba el projecte Comènius amb Finlàndia, la invitació lectora a Mislata… Tot té un principi un final però no podem dir que no passem a una altra cosa, seguim en la nostra tasca i continuem apostant per la cultura, l’educació, la creació, el coneixement del nostre passat i sobretot del fet de compartir.

Una vegada més estem agraïts als professors dels instituts de Mislata per considerar que esta activitat és interessant per a l’alumnat, insistint a l’Ajuntament per a la seua realització. D’altra banda, hem de dir que sempre és fascinant per a nosaltres observar les respostes d’este públic a vegades un poc complicat i sempre entregat. Compartint. Enguany ha succeït una cosa magnífica i és que hem tornat a l’IES Músic Martí i Soler que feia dos anys que s’havien retirat de realitzar esta activitat.

Per descomptat, no hem pogut evitar els comentaris sobre Finlàndia ja que esta aventura va tindre lloc a mitat d’estes visites. Abans d’anar els parlàvem d’allò que pensàvem mostrar-los i a la tornada els parlàvem de tot allò que havíem vist i aprés… Bo, esperem repetir l’any que ve.

Un any més hem tornat a Mislata per tal de fer la nostra “invitació a la lectura” passant per uns quants dels instituts. Avui ha sigut el nostre primer dia i hem començat al IES MOLÍ DEL SOL, on hem sigut com sempre molt ben rebuts. Les nostres propostes van des de l’últim llibre publicat per Javier Sierra, “El maestro del Prado”, amb una història de misteri intrigant relacionada amb unes pintures, amb llegendes… Una història que Laura ens apropa per tal d’enganxar-nos. Vicent aquest any recupera la qüestió dels enigmes amb dibuixos i paraules, i jo, que torne amb contes, m’he decantat per Manuel Mújica Láinez i en concret, “Misteriosa Buenos Aires”. Entre tots fem un homenatge al nostre poeta Vicent Andrés Estellés ( aquest és el seu any…), uns quants romanços, la presentació de Meketrefe (no sabeu què és?… Ja vos ho explicaré!!!!) i la transformació d’una palleta en una estupenda flauta… Una invitació a la lectura diferent… (continuarà…)

Doncs vos diré que moltes són les coses que ens han passat, algunes bones, altres magnífiques i altres millor encara… No es pot dir que la situació social que ens rodeja siga la més interessant ni per al nostre treball ni per ningú, però sobretot seguim encabotats en este treball… encara que no se sap fins quan podrem tensar la corda. No tenim por i seguim avant…

Sabem que ha sigut un període llarg de silenci en el blog però afortunadament en la nostra pàgina se’ns han pogut seguir els passos (a vegades, tot, tot no pot ser…). Recuperem el temps perdut ara que sí que pareix que la primavera es queda i ens deixa veure les coses d’una altra manera…

Intentaré contar-vos algo d’alló que hem passat amb unes quantes imatges…

Recuperats ja dels estralls causats per la fira en els nostres caps, ens hem tornat a situar en la realitat temible que ens rodeja. Si bé hem de dir que una vegada més, la nostra participació en un esdeveniment com este, ens ha proporcionat la possibilitat de contrastar amb el públic de Cocentaina i contornada, encara que també s’han acostat fins allí visitants de diferents llocs de la nostra geografia.

El dia més complicat, el dia 1 de novembre. Rius de gent intentaven fluir per carrers i places per a veure i provar totes aquelles coses que s’oferien per totes les bandes. Menjar, artesania, actuacions de música i teatre, jocs per als xiquets i un llarg etc…

Dissabte i diumenge es va complicar tot un poc a causa de la pluja però els visitants estaven àvids de veure i escoltar; tant és així que una de les nostres intervencions la vam haver de fer baix dels arcs del Palau sense so, a pèl. Quina sensació tan agradable el contacte tan directe amb la gent…! Breu però intens.

En altre ordre de coses i sense tindre res a veure en aquest event,voldria fer referència als desnonaments: dos morts y un ferit greu per poder detindre aquesta “fechoría” comesa per bancs i administració. De moment un petit respir…
D’altre costat, divendres 16 de novembre el mestre José Saramago faria 89 anys de no haber mort en 2010. Afortunadament ens deixà textos i material suficient per reflexionar sobre la vida, la societat, les persones, la poesia… “Si cal buscar el sentit de la música, de la filosofia, de una rosa, es que no estem entenent res…”

ANEM TIRANT…AMB ALEGRIA

Hola, hola, hola… Pareix que no estem, però sí, seguim en la bretxa. Intentarem posar-nos al dia i no perdre corda. La nostra última publicació va tindre lloc a l’estiu i ja estem a la tardor, però què ha succeït en este lapsus? Unes quantes aventuretes… Al juliol, vam tindre l’oportunitat de presentar d’una forma diferent els balls i cançons tradicionals del Grup de dansa de Torrent i la Rondalla de Torrent… una bona acollida per part del públic, i inclús va aparéixer en els informatius de Canal Nou.

Van passar uns dies de descans que es van tancar amb sengles actuacions en les festes de Foios i La Yesa, i ja amb l’activitat escolar començada, hem tingut l’oportunitat de tornar a Santa Pola després d’uns anys, celebrar el 50 aniversari del barri de Jaume I a Alboraia, participar una vegada més en les Jornades de Teatre i Educació en el MUVIM i una visita a la Unió Musical de Benaguasil a fi de dinamitzar el seu auditori.

Al mig, cal ressaltar la suspensió del concert de Cultura Protesta, amb la participació de diferents grups i entre ells nosaltres, a Burjassot a causa de l’avís de temporal. Encara desconeixem la nova data per a realitzar l’esdeveniment però vos avisarem, no ho dubteu…

I com a punt final volem destacar el Premi 9 d’octubre en Cultura i Festes que van atorgar a Vicent a Alboraia, el seu poble natal. Un profeta en la seua terra. El dia de l’entrega de premis va ser tot prou emotiu… enhorabona!

Ara mateix ens disposem a passar estos primers dies de novembre a Cocentaina, en la Fira de Tots Sants, la més antiga del país. Vos invitem a conéixer-la encara que també hem de dir que si vos decidiu a visitar-la, aneu amb temps i paciència… és enorme. Ací tindrem diferents intervencions en en pati del Palau i allà mostrarem noves propostes: “Històries del Vent” i “Joguines Màgiques”. Procurarem portar imatges de quant succeïsca.

Bo, i continuem tirant, tirant…

I efectivament, així ha sigut… Unes quantes coses han passat, totes prou agradables i volem compartir-ho un poquet amb vosaltres.
Quan ja estava molt prop de nosaltres l’equinocci d’estiu, vam ser a dos col·legis per a rematar el curs acadèmic: CEIP Guillem d’Entença en el Puig i el cole de Petrés. El primer ens va rebre amb una forta ventada que a males penes ens va deixar expressar-nos (no tenim imatges perquè totes van volar…) i el segon, amb un gran nombre d’activitats (arribàvem a casa a les 02’00h del matí…), però ambdós van ser molt divertides i reveladores. Esperem que es tornen a repetir!

Després ja entrats en l’estiu, vam tindre una nit de teatre d’estiu en família a Oropesa, just en el nucli antic, en la plaça de L’Església (no tot és Marina d’Or afortunadament). Una vetlada apoteòsica on vam connectar de meravella amb les persones que per allí es van acostar… Tots volien vindre com a públic en l’autobús que estàvem preparant… no vos pareix fantàstic?

Bo, ens queden dos cosetes més per comentar però tampoc volem saturar-vos d’informació… ens queda pendent…

Fabián Sevilla és un escriptor i perodista argentí que entre moltes altres coses, escriu contes, i ací, com a mostra, un botó…

Jo no sóc peix
però a l’aigua visc
cante molt contenta
quan arriba la nit…
Qui és realment?

El passat cap de setmana vam tindre el plaer de participar (… i degustar) en unes jornades gastronòmiques celebrades en un lloc de La Manxa del nom del qual sí que vull recordar-me i al que a més vos invite a conéixer ja que quedàreu molt complaguts: Riópar és un poble d’Albacete situat en la Serra d’Alcaraz (políticament, en la Serra del Segura…) i és tot al contrari a allò que vos pot suggerir La Manxa. Un xicotet oasi enmig de la planura. Ací es troba el Naixement del riu Mundo: fauna, naturalesa i aigua, combinació digna d’un paradís.

D’altra banda, amb aquestes jornades es pretenia obrir l’horitzó gastronòmic dels professionals de la zona gràcies a les ponències de diferents personatges de rellevància en el panorama culinari i al mateix temps mostrar als visitants els productes de qualitat de la zona i la cuina tradicionals junt amb les innovacions que s’han anat afegint en estos últims anys.

La nostra aportació: la música, les històries i la sintonia… Una experiència molt apetitosa.

Ací teniu “El petit mag i el lleó”, un mos de narració que s’inclou al llibre “Contes del follet de la son”, escrit per Gina Ruck-Pauquèt i editat per Destino.

Un lleó s’ha escapat
i corre per la ciutat
Una fera feroç,
qui l’atraparà?