el bloc de Trencaclosques

El passat 13 de novembre tinguérem el plaer de repetir poble a Extremadura: Montijo.
En el teatre municipal de Montijo realitzarem dos sessions de gran qualitat: pel matí actuarem amb l’espectacle infantil; i per la nit férem el Concert de ‘Confluències’ estrenat al teatre municipal de Millau (Maison du peuple) a França.

I allí es on coneixerem una proposta molt interessant. Una radio online extremenya dedicada exclusivament a la música folc i que oferix tota la actualitat nacional e internacional d’aquest genere musical. El programa es diu CELTISMOS, i tinguérem la sort de parlar amb ells de les nostres propostes. Ací ho teniu:

El passat 27 de Juny ens retrobarem amb Jacint en el poble de Alcàsser. El MOTIU: la fi de curs de la Colla de dolçaines Guirigall i els Dansarrels. L’acte va ser un veritable èxit; es van mostrar les danses tradicionals treballades pels/les dansarrels i es va realitzar un xicotet concert de dolçaines molt bé dirigit i executat.

El cas és que després de la nostra actuació ( en la qual gaudirem i vam fer gaudir al públic amb contes com el Caragol o cançons com la sefardí: La vela del Ajuar…) i d’haver arreplegat instruments, cables, bafles i altres (amb gran ajuda per part dels/as organitzadors/as), a l’eixida del Centre Cultural de Alcàsser, el nostre amic Jacint Hernández ( qui al costat d’altres músics compartirem actuacions en temps passats, fires medievals i sobretot moments màgics) ens va voler REGALAR aquesta RIBERENCA.

Encara que ho tornem a escoltar cent mil vegades se’ns seguirà esborronat la pell. GRÀCIES ARTISTA!!

Cant de Batre. Aquesta peça que esteu escoltant és una cançó de trilla o de treball; el seu intèrpret és Jacint Hernández, i el disc al que pertany es diu ‘Confluència’, gravat i interpretat en el Teatre de l’Alcúdia en l’any 2001.Aquest és un cant típic que es perd en el temps, mostra com la gent a l’hora de treballar cantava. Es cantava mentre es treballava amb el cavall, perquè no es dormís. Eren treballs un poc rutinaris, de trilla. En el qual tant la persona com l’animal, donaven voltes i anaven traient el gra i apartant la palla.

Els cants de treball són una manifestació pròpia i autèntica de la cançó popular. Constituïxen un gènere propi, encara que poden manifestar-se mitjançant diverses formes i diferents circumstàncies, reflectint un tipus clar i particular del que és la cançó, la poesia entesa com mitjà de distracció, d’enfrontament a una realitat crua i amarga, en moltes ocasions, com companyia. Les cançons del camp són les companyes lleials del segador en a l’estiu, del pagès que sembra en la tardor i dels mossos que van al molí en les vesprades del final de l’estiu.

Arre haca!!

El Cant de la Sibila.

Aquesta música que sentiu és una adaptació per a Sac de Gemecs del ‘Cant de la Sibil·la’. El seu interpret és Rafael Gisbert “Cato”, i el disc que pertany aquesta cançó s’anomena ‘Ales i Arrels’. (Maqueta no editada de Rodamons , gravada en el Teatre Municipal de l’Alcúdia a l’any 2001).

Aquesta cançó fou gravada el mateix cap de setmana que el disc publicat per Rodamons ‘Confluència’ intentat reflectir els concerts en directe a les esglésies dels pobles on actuàvem. Per al directe d’aquests concerts i la seua gravació comptarem amb músics valencians de gran envergadura: (Rafael Gisbert “Cato”, Joansa Maravilla, Vicent Millo, Dani Miquel, Jacint Hernández, Josep Alcover i Pep Mama; aquesta peça és la mostra.

Què la gaudiu!