el bloc de Trencaclosques

Erase una vegada un lloc amable on Trencaclosques va anar a actuar…..
20 d’octubre del 2009; 8 A. m. del matí en Millau, França. La casa encara roman en calma.

Despertem d’un somni reparador i contemplem el paisatge des de la finestra.

La primera paraula que ens ix és: bonjour!!! Ens mirem a l’espill i caem en el compte que estem en Millau, a França i si; avui és el gran dia.

Ens dirigim al Théâtre de la Maison du Peuple, en el centre de la ciutat; on ens estan esperant per a donar els últims retocs a les llums i al so. Corrent, ja que (horari francès) a les 12.00 h. hem de tornar a casa de Pierre i Arlet a menjar.

L’actuació està prevista a les 14.30 hores de la vesprada. Abans d’actuar revisem tot per a no deixar gens a l’atzar:

Esperem al voltant de 500 xiquets/as i professors/as de tots els col·legis de Millau d’entre 8 i 10 anys d’edat. L’aforament comença a omplir-se i quan ix Jacques Cohen a presentar-nos sorprenentment es fa un silenci atronador:

La funció comença com el nostre espectacle CONTES RODATS: el violí en escena i entre les butaques tres ombres que entonen una cançó a la lluna:

“Lluna que en vens ajudar,
lluna que en dones la má,
lluna que em tapes del fred,(…)”

S’obri el teló i tot queda arrere: l’esforç de traduir, estudiar i interpretar en altre idioma; les pors a no ser entesos; la ‘pronunciació’ del francès; el ritme de l’espectacle; tot queda arrere i la màgia del teatre embolica a l’auditori amb CONTES EN-CHANTÉS:

Després de l’espectacle realment el GUST va ser nostre. El públic molt respectuós va seguir amb entusiasme les històries i sobretot les cançons. Per a tot això va haver un treball preparatori. Les escoles de Millau van estar treballant sobre un dossier de CONTES EN-CHANTÉS i les cançons que anàvem a cantar aquell dia a la vesprada. I es va notar durant la funció; els xiquets/as van prendre el protagonisme de cantar i acompanyar-los va ser realment grandiós.

Però el dia encara no s’havia acabat. Amb el plaer del treball ben fet desmuntem l’escenografia i preparem els instruments de la nit. La cita era a les 20.45 hores així que havíem d’aprofitar el temps per a descansar i fer unes compres. (Umm formatges, Umm paté, Umm vi…)

Arribem a casa de Pierre, descansem i al voltant de les 18.00 hores de la vesprada comencem a estirar-se el cos:

Estem preparades per a vestir de llarg; per a la gran festa final de el Proyecte TROVADOR@S DEL SEGLE XXI.

Més que córrer, vam volar cap al teatre de Millau, mentre deixem a Pierre en el seu estudi preparant i afinant la veu. El programa de la nit està clar: Projecció de el curtmetratge sobre la vida del trobador Guillem de Cabestany, interpretació de LO DOC PENSAR en col·laboració amb Pierre Chauchard a la veu i a la guitarra i concert de la CONFLUENCE de cultures: jueva, cristiana, musulmana i occitana per part de TRENCACLOSQUES.

El concert va ser realment encantador. L’aforament quasi ple va contemplar com es desenvolupaven la confluència de cultures cançó a cançó, poema a poema; i en quant a les presentacions en francès: solament dir-vos que cada vegada que presentava una cançó Teresa li aplaudien. Entre la por a equivocar-se i aqueix accent tan castellà al parlar francès va estar una combinació simpàtica que el públic va saber agrair.

Vam arreplegar els aplaudiments, les felicitacions i (com no) els instruments i ens vam disposar a assaborir l’últim sopar a casa de Arlet i Pierre al costat de Jacques i uns amics; amb l’absència de Joelle Compere (la professora encarregada de rodar el curtmetratge) i del periodista J.L Vidal.

Després del paté casolà, de l’amanida de escarola amb all, de les llonganisses rostides, del tabulé (regat amb un excel·lent vi de Burdeos), i de la xarrada amena sobre la intensa nit que havíem viscut; només ens quedava traure els instruments i acabar la vetlada amb uns quants romanços, cançons i alguna que altra ‘mentida’.

Ens vam dormir potser somiant en tornar, potser entonant la cançó LO DOC PENSAR, potser amb una última imatge sobre l’escenari, potser repetint en francès la cançó de LE CHAT, potser amb un lleu somriure per la meravella que havíem viscut durant aquells quatre dies.

DE BONNE NUIT!!!!!

Aquesta entrada fou publicada el Jueves, Noviembre 19, 2009 a las 10:29 pm i arxivat en BITÀCOLA D'ACTUACIONS, EN LES AULES, ESPAIS AMABLES. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer un trackback des de la teua pàgina.