Rodamons Teatre

Espectacles fora de repertori

En el seu viatge interminable han arreplegat i arrepleguen històries; van aprenent cançons melodies, música, dites i refranys, danses i balls... Canten i conten, toquen i ballen, actuen i senten; cada encontre és una parada en el camí per a celebrar i compartir el record i la memòria.

RODAMONS (1996)

De tant en tant els Rodamons es reuneixen en qualsevol plaça, en qualsevol carrer, allà on els porte el so dels seus tambors...

És el primer projecte del grup. L'espectacle s'anomenava igual que el grup perquè la representació era una veritat seua: cinc personatges que guiats pel so del tambor (cosmos), es reunien en qualsevol lloc per a compartir les seues experiències amb la gent.

En l'espectacle Rodamons, els tambors estaven presents constantment; cada personatge que arribava a la reunió, contava una experiència (confessió d'una lladre de roses, la història d'un xiquet que supera la por, la dansa macabra del poder i el subjugat...). Per a acomiadar-se, els Rodamons acabaven la reunió amb una dansa col.lectiva fins la seua pròxima reunió.

L'espai era un cercle i els personatges anaven descalços.

ASSEMBLEA GENERAL (1997)

És una obra curta de Lauro Olmo, en la que els animals són els protagonistes i actuen de manera pareguda als homes. Els animals del bosc estan acovardits per una terrible epidèmia: la pesta. Els animals suposen que els déus estan enfadats i es necessari apaivagar la seua ira d'alguna manera. Es convoca una assemblea general on estan presents el rei (lleó), la família reial (aranya, cocodril, tigre i ós formiguer) defensats sempre pel llop i la rabosa; per altre costat, també estan presents l'ase i la gata. En l'assemblea, cadascú ha de confessar els seus pecats, i aquell a qui el rei considere més culpable, deurà pagar amb la seua vida. Evidentment, serà l'ase qui pague per totes les animalades que es fan.

Aquest muntatge es va representar amb màscares de goma espuma fetes pels components del grup, i amb una cançó que contava els esdeveniments que s'anaven succeint.

JOGLOGOLIARDS (1997-1998)

És un espectacle de carrer portat a terme junt amb grup de músics anomenat Joglogoliards: el país dels ballarins. Aquest espectacle portat amb la música dels goliards i l'alegria dels joglars, invitava a la gent a conéixer a aquests personatges i el seu país, on a tot el món li agradava ballar... fins que apareixia una bruixa terrible, que intentava per tots els mitjans boicotejar aquella festa. Finalment la bruixa explicava el seu encantament i amb ajuda de tothom, s'aconseguia desfer l'embruixament i continuar amb la celebració. En aquest espectacle es feia una dansa de pals, una desfilada de moros, es botava a la corda, malabars, i estava ple de molt bona música. La nostra aportació en aquesta història era més teatral que musical, per que féiem l'espectacle amb un grup de músics.

EL XIQUET QUE VA NÀIXER DE PEUS (1998)

Rondalla d'Enric Valor en què es conta la història d'un matrimoni que no tenia fills, i que per una bona acció que tenen amb una gitana que passava fam i fred, aquesta els augura el naixement d'un xiquet que a més serà rei (un xiquet que naixerà de peus). La predicció es fa real, i aquesta notícia arriba a l'orella del rei, que de seguida envia a uns soldats per què acaben amb la vida de la criatura. Però als pobres soldats els fa pena matar-lo, així que decideixen ficar-lo en una cistella i deixar que el corrent del riu se'l porte...

Un moliner i la seua dona el troben i decideixen criar-lo. Passats els anys, el xiquet es converteix en un xicot fort i treballador, i molt volgut pels seus pares; per atzars de la vida, una nit apareix en casa del moliner, el rei que s'havia perdut estant de caça, i conversant amb el xicot i lligant alguns caps, el rei s'adona que es tracta del xiquet que va nàixer de peus. Decideix enviar-lo a la ciutat amb un missatge que ordena la seua execució, sense que el jovençà el sàpia. Ací comença un viatge en el que coneix a la mare dels vents i els seus fills, què per la bondat del xicot, canvien el missatge del rei (ara l'orde és que es case immediatament amb la seua filla). L'orde es fa efectiva sense que el rei puga remeiar-ho; però encara amb intenció de desfer-se d'ell, el rei obliga el xicot a què li porte tres cabells del dimoni que diuen, dóna la vida eterna.

Per a aquest espectacle van voler recrear tres espais diferents: el castell, frontal al públic; la cova dels vents, en un lateral del públic i amb un xicotet bastida; i la cova del dimoni en l'altre lateral, amb unes petxines roges. La música, per descomptat també estava present durant tot l'espectacle (romanços i una cançó de bressol).

VIATGE (1999)

Aquesta era la història d'uns personatges que decideixen prendre un vaixell, anar de viatge cap a... no se sap on, perquè aqueix viatge, en realitat, era la vida. Tot just sarpar, apareixia un personatge misteriós anomenat Olé, que detenia el temps per a dirigir-se directament al públic, i recordar-los unes quantes coses: la intolerància d'un poder que no atén a la raó, la guerra com una decisió que deixa sense veu als més dèbils, l'amor que necessitem per a poder caminar, i una rutina diària, que podem transformar. Aquest personatge (Olé) s'acomiadava fent una sèrie de reflexions, anunciant la seua pròxima tornada; el viatge dels mariners continuava exactament on ho havien deixat:

Esperits mariners
Tripulants d'un vaixell
Sense llei
Naveguem a cap lloc
Fondejant en els ports

Del passat

Som guiats pels vents
Dins l'abisme del mar
Sense por
Que la vida és viatge
Que tu, el vaixell
Que la mar, el record
I els vents, portadors
D'un destí que nosaltres filem...

A RODOLONS ( 2000)

.... i si conte i cante,
i si toque i balle,
i si actue i sent sóc...
¡Un joglar!...

Joglars de hui es manifesten fent un homenatge als joglars de sempre, reconstruint en una bastida fabulosa històries sobre aspectes de la vida que fan que anem "a rodolons". Aquesta història te molts principis però afortunadament, no tenen final...

L'espectacle està concebut a partir de la tradició oral del conte y la rondallística combinat amb la interpretació teatral, la música i la dansa; aquest espectacle va fer que s'introduírem més en els contes, la música i les danses. Tot allò per a fomentar la participació, la comunicació, i sobre tot, no perdre la memòria. Estava enfocat a tot tipus de públic perquè qualsevol conte, història o narració te sempre diferents lectures. Per allò utilitzem la comunicació directa, la repetició, accions visuals, la reflexió...

No tot el món veu, escolta o sent de la mateixa forma, ni tenim les mateixes realitats; ens agrada tenir en compte que des de xicotets estem envoltats per coses que no entenem, coses que comencem a entendre, coses que entenem, i coses que més endavant, entendrem.

EL MISTERI DEL CONVENT DE SANTA BÀRBARA (2001)

"Açò s'ha de contar,
açò s'ha de contar
i si ens cal contar-ho
sols queda començar..."

La llegenda. Hem volgut aprofitar aquesta narració per fer una reflexió sobre els tresors, no en el sentit material, sinó més bé, com a una possible força que ens mou a través dels somnis, els desitjos, les il.lusions... Aquest espectacle, amb un llenguatge senzill, està dirigit a tots tipus de públic amb el propòsit d'establir una relació directa amb la gent; la paraula, la música i les nostres expressions, tenen la importància de transmetre les sensacions, imatges i pensaments que ens ha produït aquest recull d'històries.

Del contingut dels contes es podrien extraure comportaments moralitzants donats pels moments concrets que es narren; tanmateix la seua presentació no és aquesta sinó més bé, aprofitar els contes per a descriure pensaments i actituds precises, sabent que part de la màgia de les contalles es troba en l'amplitud de lectures que podem aportar. Els rodamons, joglars d'avui, us farem arribar aquest "tresor".

SENSE OFICI NI BENEFICI (2002)

Fins ací han arribat unes actrius, actors i músics que volen mostrar-nos algunes coses del passat... d'un sol bufit... Comediants que porten notícies de la ciutat de València i altres llocs, referides a política, religió, als treballs i als treballadors; en concret, de la seua forma d'organització i sobre tot, d'un aspecte en perill d'extinció: la comunicació i el coneixement adquirit amb el seu caminar i el pas del temps.

Tindran l'oportunitat de conéixer un sabater, un col.loquier en la seua feina, un pastor, i el barber... en fi, un recull contat per uns treballadors dels què sempre s'ha dit que eren "gent sense ofici ni benefici".

"Sense ofici ni benefici" és un espectacle que utilitza un llenguatge clar i senzill, dirigit a tot tipus de públic que busca la relació directa amb la gent.

Al costat del text, camina la música (treta la majoria de la nostra tradició), les cançons, les endevinalles, el ritme, les parèmies i els elements visuals que formen el suport de la seua visió del treball teatral, i una interpretació que mai no somnia allunyar-se de les persones.

Aquest és un treball que parla d'altres treballs, un recorregut des del passat (que de vegades no és tan lluny) quan encara no hi havia cotxes, telèfons ni televisió, i hi havien feines i necessitats diferents a les que existeixen ara, o més bé, es feien les coses d'una altra manera.

HESPÈRIA (2003)

En aquest moment vam entrar en la investigació sobre el Renaiximent, i vam construir una petita corrala per a poder representar aquesta història tenint en compte aquesta època; basat en dos contes ("Doña Fortuna y Don Dinero" de Fernán Caballero, i un conte popular jueu, "99 monedes") prepararem uns entremesos i intentarem reproduir l'estil d'aquesta forma de representació. Per supost, hi havien màscares, música i personatges arquetípics...

JOCOSERIES (2004)

En aquest moment vam entrar en la investigació sobre el Renaiximent, i vam construir una petita corrala per a poder representar aquesta història tenint en compte aquesta època; basat en dos contes (Doña Fortuna y Don Dinero de Fernán Caballero, i un conte popular jueu, 99 monedes) prepararem uns entremesos i intentarem reproduir l'estil d'aquesta forma de representació. Per supost, hi havien màscares, música i personatges arquetípics...

EL VIATGE ENTRETINGUT (2005-2006)

UN VIATGE ENTRETINGUT conta les vivències i fantasies d'un traginer relegat del seu ofici. Els camvis que ha portat el temps han allunyat la seua activitat al pla del record; ara ha decidit averiguar que haurà sigut de les mercaderies que transportava i de les persones relacionades amb ell i els seus viatges...

EL TRAGINER està àvid de records que vol trasmetre a aquells que l'escolten. EL treball que ha exercit al llarg de la seua vida, la relació amb el seu animal ( un burro ), amb el veïns, els jocs infantils, les parleries en els pobles, els secrets sabuts per tots, els cicles anuals que sempre ens acompanyen,les supersticions.. EL RELAT DEL TRAGINER ESBOSSA AMB TRAÇ SUAU UN MÓN RURAL I ALLUNYAT DE LA CIUTAT.

PLORAMIQUES DE TOSTEMPS (2006-2007)

Aquest és un espectacle per a tot el món, d'històries i cançons amb músiques tradicionals que es diu així per que... hi havia que possar-li un nom, i aquest, ens va agradar. De totes maneres, en aquests temps en els que succeïsen al nostre voltant coses per a plorar tots els dies, nosaltres intentem , d'una forma agradable i entretinguda, reflexionar sobre el nostre present des d'el passat, i així poder continuar en el nostre dia a dia sense llàgrimes que ens ennuvolen la vista.

Ací podreu escoltar velles llegendes, explicacions a les formes de ser d'alguns animals, històries de pardals que parlen, de princeses, de mentiders, de sabaters, de comerciants afamats, de xiquets decidits...i tot això va acompanyat de melodies tradicionals, valencianes en la seua majoria, que són també interpretades amb instruments tradicionals i antics ( viola de roda, tarota, cromorn, panderetes, tambors...) i que, ademés, conten històries de 'tostemps'... I l'argument?.
Per a plorar, de vegades, no fa falta cap argument però, encara que no hi ha línia argumental, tampoc és per a plorar...snifff!

CONTES EN-CANTATS (2008-2009)

Espectacle dirigit a tot tipus de públic. En principi, les històries estan conformades perquè tota la família puga disfrutar, però si hi haguera la necessitat dirigir-se a un públic adult, hi ha la possibilitat de fer créixer les narracions i les peces musicals. Un passeig entre contes i cantares, narracions i tonades, històries i cançons... que desperten la imaginació dormida, la il·lusió apagada i la veu callada.

Des del principi fins al final succeïxen tantes coses i tan diferents que no ho podem explicar amb poques paraules; més prompte cal tindre els cinc sentits desperts, i si és possible, el sext també...

Cau tot davall el mant de l'en-cantament per que ens en-canta en-cantar-vos amb els contes que la veu del temps va deixar en les orelles de la gent, i que a poc a poc s'han anat transmetent amb el vent. Són les històries i cançons populars.L'única cosa que fem nosaltres és embolicar-les en música i afegir alguns ingredients secrets... per a crear l'en-canteri més efectiu del món...

Més sobre rodamons

• Rodamons Teatre
• Currículum d'actuacions
• Dossiers
• Espectacles fora del repertori
• Fires medievals

Més sobre rodamons

• Rodamons Teatre
• Currículum d'actuacions
• Dossiers
• Espectacles fora del repertori
• Fires medievals

Trencaclosques

Rodamons

Altres seccions

contacte

llibre de visites

enllaços

premsa