el bloc de Trencaclosques

Una actuació prou curiosa la qual vam haver d’assistir els Trencaclosques: l’enllaç de dos amics del món de l’espectacle. Però aquesta no és l’única curiositat en la nostra trajectòria, per que hi ha hagut actuacions dignes de recordar…Com lloc curiós: el tranvia de València. Els xiquets/etes d’un col·legi venien en el tranvia, nosaltres els recogiem a l’estació de l’empalme i d’allí a la Malvarrosa. Durant tot el trajecte fins al mar vam estar contant-los històries, amb els frenazos inclosos i les veus en of de : “propera estació: reus”.Com hora inadequada: un festival de trobadors a Reus. Erem tres grups per a actuar en un teatre de Les Franqueses del Vallés on es celebrava el festival. Nosaltres erem els últims a actuar (la nostra actuació d’hora i mitjana amb el ‘Camí d’històries’) i el primer grup va començar a les 23.00 de la nit. A les dues i pico del matí erem més en l’escenari que en el públic, vam fer l’actuació en tres quarts d’hora.

Com actuació llençada: un xicotet poble de la comunitat valenciana del nom de la qual no vull acordar-me, en la qual tot el poble s’habia anat de noces i de públic teniem al gos vagabund del lloc, dos nens despistats, i el carnisser amb el seu puro. O la fira medieval a Vilallonga on de bon matí la banda de música i els familiars ( és a dir el 99′9% del poble) havien agafat un autobus per a participar en el concurs de bandes de música de la comunitat valenciana a València i no fins a tornaven fins a la nit.

Hem actuat en la zona de focs de la falla d’alboraia, en un bar anomenat Tapes en la ciutat de Avignon (França), en cavalcades entre els reis mags i els nens amb borreguitos, en una casa rural en nit de cap d’any després de les dotze campanadas, però mai hem deixat d’improvisar, d’adequar les escenografies o els instruments a les tarimes tortes, en moviment, a les irregularitats del sòl i als forats…tractant en totes elles de viure un MOMENT MÀGIC.

COM EL QUE VIVIREM A L’ENLLAÇ DE FELIP I LIDON…

El primer lloc era les noces en si. El lloc ‘L’antiga església d’un petit i bell poble de Castelló cridat Els Coves de Vimromà’, una església que no exerceix com tal i la qual acull aquest tipus d’actes, al costat d’exposicions i altres.
Al costat de la taula de l’oficiant (l’alcalde de la població), dues columnes flamejades per sengles rams de flors, el sostre de terra, i Trencaclosques vorejant el flanc esquerra amb els seus instruments.

Comença la cerimònia, però abans familiars, amics, parents i altres asseguts en elegants cadires, coronen la porta d’entrada tot esperant els nuvis, de cop i volta sona la pandereta i comença el ‘pasacalle de boda’; melodia tradicional que pinta el somriure dels entrants.
Tot es barreja amb l’afecte que Felip i Lidón han preparat per a aquest moment: els records d’infància i de joc al costat d’aquesta vella església, l’orgull que oferix el ceremoniant davant els seus dos amics, la carta d’una amiga que parla de la tendresa de la relació que coneix d’ells…’els amants han d’estar units però no junts: les columnes d’una catedral pegades no sostindrien la cúpula’.
I llavors comença la poesia i la música amb una melodia occitana que Teresa va desgranant al compàs de la guitarra, i llavors ve l’acte en si que s’acaba juntament amb els anells…i ve la sorpresa; cada nuvi a preparat la seua….sona una cançó de Lluis Llach ‘ si vens en mi, no demanis un camí blanet, ni estel d’argent, ni un demà ple de ….’; i els ulls s’inunden de llàgrimes; i aquí està l’altra sorpresa: Felip li dedica un conte a Lidon…molt emotiu també.

‘la vela del ajuar’ de Trencaclosques dóna pas al banquet; sortim fora de l’Ermita i aquí estan algunes de les fotos que retraten el moment.

ALTRE MOMENT PER A RECORDAR.

Aquesta entrada fou publicada el Martes, Septiembre 30, 2008 a las 1:22 pm i arxivat en BITÀCOLA D'ACTUACIONS, FOTOS. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o fer un trackback des de la teua pàgina.