Romanç tradicional
Obri'm la portella obri'm el tapís
dóna'm el teu vel ai amor que vinc malferit
doncs si vens ferit vens en mala hora
que les meues portes ,ai amor no s'obreixen ara
desperta't xiqueta deixa de somniar
vine i sent a un cego, ai amor cantar i tocar
si canta i demana dóna-li pa i vi
dis-li al cego trist, ai amor segueixca el camí
no vull el seu pa ni vull el seu vi
jo vull que roseta, ai amor m'ensenye el camí
deixa ai roseta filosa i lli
marxa amb el cego, ai amor per dir-li el camí
camina roseta sense anar apresa
que sóc curt de vista , ai amor i no veig la senda
de comtes i ducs vaig ser pretendida
i ara d'un cego, ai amor em trobe rendida
que jo no sóc cego ni deu permitisca
sóc el comte Alberto, ai amor que te pretenia
adéu a ma casa adéu meues terres
adéu companyeres, ai amor no tornaré més