TERRA DE TROBADORS Castelló d’Empúries
Açò era i no era un espai amable on els Trencaclosques van actuar….
Castelló d’Empúries durant l’Edat Mitjana va ser la capital del Comtat d’Empúries.
Aquest fet li va donar caràcter i va vestir aquesta població alt empordanesa d’un reguitzell d’edificacions monumentals com són: la Catedral, la Cúria, la presó medieval, el call jueu, les Sinagogues, les muralles, el Portal de la Gallarda, els convents i la Casa Gran.
En aquest magnífic decorat no hi poden faltar els trobadors i joglars oferint el seu art musical i poètic a qui els vulgui escoltar i veure.
Des de fa vint anys, Castelló d’Empúries s’encarrega d’homenatjar aquests primers creadors i artistes musicals amb el seu Festival TERRA DE TROBADORS.
Recorda que has de punxar damunt de les fotos per a fer-les més grans.
Divendres 10 de setembre, 17.00 de la vesprada. Arribada a Castelló.
El cartell en la rotonda d’entrada del poble ja ens indica la festivitat. Estem ansioses de tornar. L’última vegada que vam estar va ser fa…um…quatre anys. Són molts els records agradables que tenim d’aquest lloc, de la gent, dels artistes amb els quals compartim cartell…
Primera parada en l’hotel que ens va acollir durant quatre edicions. Besades, somriures de reconeixement, i cau en les nostres mans el programa del Festival:
Eh quina sorpresa! Si està Crispin d’Olot i també està…. Un moment comencem pel principi, després vindran les presentacions de tots els artístassos que allà ens reunim.
Deixem l’hotel i ens endinsem amb la furgoneta pels carrerons de Castelló fins al lloc on es realitzarà el sopar medieval d’aqueixa nit: EL PALAU DELS COMTES
Baixem el carro que ens acompanyarà durant els tres dies del festival i després d’obrir les portes del Palau entrem en el pati. Com podeu veure està tot quasi disposat per al gran sopar. Taules, gots, espelmes, el tron dels Comtes, banderes… Tot el palau està impregnat d’un suculent aroma: olles cremant, carn adobada…
Deixem l’escenografia, els instruments, el vestuari i ens disposem a conèixer el lloc on dormirem els pròxims tres dies.
La cabanya de l’oncle Tom. Caseta flotant on els Rodamons se situen.
Divendres, 19.00 hores.
Actuació: sopar medieval a les 22.00 hores.
Sopar dels artistes: 20.00 hores de la vesprada.
Tornem a Castelló i juntament amb els membres de la Cremallera teatre, ens dirigim al Palau dels Comtes. Està enfosquint.
Pugem cap al centre del poble intercanviant parers.
Abans del sopar hem de fer una visita. Anem fins a la Plaça dels homes, on Sedo García (luthier i gran amic) exposa algun dels seus instruments i les eines que utilitza per a elaborar-los.
Al costat de la seua dona Maria i els seus fills mantenim una animada xerrada de retrobament. Són unes grans personetes, que hem trobat pel camí i per les quals sentim una gran admiració.
Sedo luthier. Si seguiu aquest enllaç podreu conèixer una mica més la gran labor d’aquest gran luthier i músic que viu en un petit poble de Girona al costat de la seua família.
Sopar medieval.
Brinden els Comtes de Castelló d’Empúries segons els costums de l’època i comença el Sopar!!!
Mentre els comensals esperen impacients el primer plat, els Rodamons canten i ballen passant entre les taules per al goig dels presents.
Els següents a aparèixer són ‘Els berros de la Cort’, formació de carrer, que amb la seua música fan participar als comensals del ritme medieval. Ve el segon plat.
Més tard apareixen Cremallera Teatre, amb els seus malabars i xanques. Proposen una dansa als presents per alleugerir el vi i preparar-se per als postres.
Pujades al trapezi apareix llavors Mephisto Cirko, un parell d’acròbates que en l’aire ens brinden piruetes i belles figures.
Malgrat el viatge i les altes hores de la nit…. seguim en peus, esperant portar als participants del sopar de cercavila pel poble fins a les tavernes.
Dissabte 11 i diumenge 12.
Grups, trobadors i altres farsants.
Durant aquests tres dies vam poder compartir escenari i taula amb gent de Girona, León, Madrid, Barcelona, Portugal, Galícia que com nosaltres ens dediquem al món de la faràndula i la comèdia. Ací vos deixem algunes fotos que els vam fer i els enllaços a les seues pàgines webs. Què els gaudiu!
UN MOMENT, de nosaltres també hi ha fotos. Perquè vegeu ‘el jaleo’ i el muntatge que portem el Festival: el preciós carro de fusta, els instruments i com no, el nostre art i “tronío”!!!!
RAMONLLUC DE SELVANYOLA
Potser vulgues sentir alguna història d’animals, o algun romanç. Vinga, vine’t!
Estàs preparat? Ja arribem.
DISSABTE de MATÍ, COMENÇA LA MÚSICA A SONAR I LES HISTÒRIES.
DOMINGO A la vesprada, ÚLTIMA SESSIÓ.
Septiembre 21, 2010 a las 8:22 pm
Quina enveja em doneu! Es nota que heu gaudit i heu fet gaudir tothom. M’hagués agradat compartir-lo amb vosaltres… sort que ara tenim “la xarxa” per fer-nos idea del que passa més enllà del nostre melic.
Una besada quasi tardorenca.
Septiembre 21, 2010 a las 8:48 pm
Quin plaer poder seguir el vostre treball per tot arreu. Gràcies perquè amb aquesta entrada a l’estil dels “fotoblocs” ens hem fet una idea de la vostra experiència que sens dubte passarà a formar part del nostre imaginari. Tot el que es podria fer al voltant dels trobadors i la música medieval als nostres pobles!!!
Septiembre 22, 2010 a las 11:45 am
Que bé que ho vareu passar, segur que el públic també
Quan torneu a actuar a València, la meua filla esta desitjant vore-vos una atra vegada, i jo.
Encara vos recorda de l’actuació al centre Carolina Torres
Punyetera crisi¡¡¡¡