Evolució cósmica del grup a través dels colors, del blanc i negre, de les ombres. Aixina és com ens ha vist Luis, cóm a públic i cóm a fotógraf.
I tambè n'hi hagué alguna estrena en directe. Aquesta cançò que parla d'un home amb molta mala sort anomenat DESIDERIO.
'Són la metáfora de l'aventura total, de vegades nigromants i quasi sempre dimonis, creuen en la seua nau, en la seua tripulació i en ells mateixos.'
'Sorgeix de la linea de l'horitzó una fragata de quatre pals cenyint al vent les seues veles... són navegants solitaris circumdant aquest orbe...ja, ja JA,JAAAAAAAAAA'
A la segona actuació pel matí, Vicent va presentar un dels amics que últimament ens acompanya: l'escarbat 'mariquita', que ajuda al caragol a estirar la mata de poliol...
I com no, ahí estava el públic per fer-nos unes meravelloses fotos durant la nostra actuació al Festival de Castillo d'Aínsa. Gràcies Luis i Mamen.
Per supost 'açí uns amics i amigues'. Foren el gran descobriment humà del festival. Un bes per a tots i per a totes.
(1 comentari)Per la nit el castell es vestia de gala i poguerem disfrutar d'un concert del grup asturià Tejedor e convidats.
Des de aquest meravellòs instrument de 36 cordes com és l'arpa celta, vivirem una experiència màgica sonora. Pilar, Chema, Miguel Angel i Belén, alguns dels components de O'carolan foren els artifices d'aquest viatge.
Com a bons aragonesos aquest grup de música e històries tradicionals no podia deixar de costat a aquestos paisans ballant una jota.
Un grup de música tradicional i títeres molt però que molt interessant.Chaminera: música, cançons e històries de la Tradició popular Aragonesa.
Altres es seguien perdent en la música. Una i altra vegada. Miguel Angel, un descobriment per a nosaltres, una agradable trobada al camí des de que el coneguerem en la 'Campana de los Perdidos' ( Saragossa).
Amb aquell cartell i el impressionat paisatge més d'una Trencaclosqueta es va despertar de la seua letargia per terres del mediterrani.
Segon plat. Un arpa deliciosa, embriagada per altres oceans, altres terres tan llunyanes i a la vegada tan properes, com la propia música.
Un plat fort. Compartint escenari amb u dels músics més apreciats per nosaltres. ¡ Magnífic!