<\/p>\n
Eixe instrument com es diu?\nAquesta \u00e9s la pregunta m\u00e9s escoltada quan alg\u00fa te l’oportunitat de veure la viola de roda.<\/p>\n
S’obre la tapa de la viola i es veu que \u00e9s un cord\u00f2fon que sona quan una roda de fusta frega uns jocs de cordes que l’int\u00e8rpret col\u00b7loca en funci\u00f3 del so buscat.<\/p>\n
Primer expliquem com funcionen les cordes cantores. La roda de fusta, que fa donar voltes amb la ma dreta, frega aquestes cordes que es posen a sonar. Les diferents notes es realitzen quan la ma esquerra prem un teclat que talla la vibraci\u00f3 de la corda a diferents dist\u00e0ncies.<\/p>\n
Un segon joc de cordes emet un so continu, el bord\u00f3, que pot ser afinat segons la tonalitat.<\/p>\n
L’altre joc de cordes s\u00f3n les conegudes com a \u201cmosca\u201d o \u201cperro\u201d, que serveixen per fer combinacions r\u00edtmiques amb la ma dreta.<\/p>\n
Aquesta viola l’ha feta un Luthier de Vilert (Girona) anomenat Sedo.<\/p>\n
Escolta la Viola de Roda.<\/b><\/p>\n
<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n2. Cromorn tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nFam\u00edlia d’instruments de lleng\u00fceta doble corbats en forma de ganxo. Tamb\u00e9 es coneixen com a \u201cdoblats\u201d.<\/p>\nEls llavis no estan en contacte amb la lleng\u00fceta, sin\u00f3 que hi ha una c\u00e0psula de fusta que envolta la canya.<\/p>\nLa fam\u00edlia inclou cromorn soprano, tenor i baixos.<\/p>\nEn castell\u00e0 cromorno, en itali\u00e0 doppione, en franc\u00e9s krummhorn i en angl\u00e9s crumhorne.<\/p>\nEscolta el Cromorn.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n3. Rabell tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.<\/p>\nVa tindre gran acceptaci\u00f3 fins al segle XVI en festes i balls populars.<\/p>\nVa caure en des\u00fas amb l’arribada del viol\u00ed.<\/p>\nActualment acompanya la veu en cobles i roman\u00e7os.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n4. Sacabutx tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.<\/p>\nNom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del tromb\u00f3.<\/p>\nVa ser un dels primers instruments en entrar a les esgl\u00e9sies.<\/p>\nEscolta el Sacabutx.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n5. Flauta tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent de fusta o metall.<\/p>\nEn el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\nExisteixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\nEscolta les flautes.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional valenci\u00e0 d’origen \u00e0rab.<\/p>\nHa sigut l’instrument de carrer m\u00e9s important dels pobles valencians.<\/p>\nActualment es troba en proc\u00e9s de recuperaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n8. Txalumeau tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent amb lleng\u00fceta simple que deriva de l’aulos grec i de la t\u00edbia romana i \u00e9s l’antecessor del clarinet. Est\u00e0 format per un tub cil\u00edndric amb nou forats que sonen per l’acci\u00f3 d’una lleng\u00fceta batent.<\/p>\nEl podem trobar en diferents grand\u00e0ries.<\/p>\nEscolta el Txalumeau.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n9. Acordi\u00f3 de Pau tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nL’acordi\u00f3 \u00e9s un instrument composat per una manxa prove\u00efda en un dels seus extrems per un teclat: les tecles s’accionen amb els dits de la ma dreta, la qual juntament amb la ma esquerra actua sobre l’altre costat de la manxa en el moviment de compressi\u00f3 i expansi\u00f3 de la mateixa.<\/p>\nCada tecla que \u00e9s accionada li correspon una xicoteta l\u00e0mina que a la que el pas de l’aire fa vibrar com una lleng\u00fceta simple.<\/p>\nEl nostre acordi\u00f3, l’acordi\u00f3 de Pau, encara \u00e9s xicotet, per\u00f2 ja veureu com sonar\u00e0 en fer-se gran, ja.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n10. Botella d’an\u00eds tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEn 1870 una famosa marca d’an\u00eds, va introduir una botella amb uns caracter\u00edstics relleus a la seua superf\u00edcie.<\/p>\nEl seu fet inicial era facilitar la subjecci\u00f3 i que no relliscara de les mans.<\/p>\nLa inventiva tradicional no va desaprofitar aquesta oportunitat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n11. Reguerrec tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nUn altre instrument tret de la saviesa popular.<\/p>\nDels pals de granera trencats es feien mosses,es gratava dalt i baix amb un altre objecte… i a cantar !<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n12. C\u00e0nter tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nDe tot es trau profit. Quan es trencaven els c\u00e0nters ( cassoles, olles..) i eren inservibles per a la cuina, amb una pell i una canya s’aconseguia tocar la simbomba.<\/p>\nI robant-li l’espardenya a l’avi i el didal a la tia s’aconsegueix un instrument musical de grans possibilitats.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n13. Morter tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nAmb alls o sense ells, colpejant r\u00edtmicament en el fons i en els laterals \u00e9s l’instrument perfecte per a acompanyar el cant en reunions improvisades.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n14. Culleres tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\n\u00c9s un altre exemple d’adaptaci\u00f3 d’\u00fatils casol\u00e0 o de treball a usos musicals.<\/p>\nCom curiositat dir, que en alguns pa\u00efsos, com al Canad\u00e0 se les considera instrument folkl\u00f2ric amb entitat pr\u00f2pia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n15. Petxines tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEl mar com inspirador de roman\u00e7os, hist\u00f2ries i llegendes ens ofereix aquest “aliment-instrument” musical. (Tamb\u00e9 podeu provar a tocar les escopinyes i altres mol\u00b7luscs diversos amb estries).<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n16. Carraca tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nIdiofon percudit que al costat de les matraques acompanya els oficis religiosos de Setmana Santa, donada la prohibici\u00f3 d’utilitzar campanes en aquesta \u00e8poca.<\/p>\nHi ha matraques de campanar amb diversos cossos de fusta que s’accionen amb una maneta.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n17. Castanyoles tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEncara que puga semblar mentida, els seus or\u00edgens s\u00f3n prehist\u00f2rics i es troben en tots els continents.<\/p>\nLes castanyoles espanyoles s\u00f3n les \u00faniques que han evolucionat fins a tindre entitat pr\u00f2pia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n18. Paella tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nAgafa una paella pel m\u00e0nec i colpeja el fons, el bord i el cul amb un didal o una clau antiga\u2026 i ja ens dir\u00e0s.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n19. Campana tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nS\u00f3n antiqu\u00edsimes. Ja eren conegudes pels egipcis, perses i la cultura xinesa antiga.<\/p>\nHan sigut una pe\u00e7a fonamental en la vida dels pobles, tant en l’\u00e0mbit religi\u00f3s com civil.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n20. Bendir o Duff tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nTambor xato amb un o dos parxes i un sistema de resson\u00e0ncia amb fils o xapes.<\/p>\nS’utilitza al Marroc i en molts pa\u00efsos \u00e0rabs en bodes i rituals importants.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n21. Darbuka tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nTambor emblem\u00e0tic de la cultura \u00e0rab, amb restes arqueol\u00f2giques que daten del neol\u00edtic.<\/p>\nHa participat en m\u00fasica cl\u00e0ssica persa, grups andalusins, m\u00fasica simf\u00f2nica i jazz.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n22. Tabalet tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de percussi\u00f3 que acompanya tradicionalment la dol\u00e7aina.<\/p>\nT\u00e9 una al\u00e7ada aproximada de 20 cm i un di\u00e0metre de 30 cm. Antigament els parxes eren de pell de cabra.<\/p>\nEl parxe superior \u00e9s la \u201cpell de batre\u201d i el inferior el \u201cbordoner\u201d, on vibren els bordons.<\/p>\nEscolta el Tabalet.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/main><\/div><\/div><\/p>\n\n\n\n1. Viola de roda<\/a><\/li>\n2. Cromorn<\/a><\/li>\n3. Rabell<\/a><\/li>\n4. Sacabutx<\/a><\/li>\n5. Flauta<\/a><\/li>\n6. Tarota<\/a><\/li>\n7. Dol\u00e7aina<\/a><\/li>\n8. Txalumeau<\/a><\/li>\n9. Acordi\u00f3 de Pau<\/a><\/li>\n10. Botella d’an\u00eds<\/a><\/li>\n11. Reguerrec<\/a><\/li>\n12. C\u00e0nter<\/a><\/li>\n13. Morter<\/a><\/li>\n14. Culleres<\/a><\/li>\n15. Petxines<\/a><\/li>\n16. Carraca<\/a><\/li>\n17. Castanyoles<\/a><\/li>\n18. Paella<\/a><\/li>\n19. Campana<\/a><\/li>\n20. Bendir o Duff<\/a><\/li>\n21. Darbuka<\/a><\/li>\n22. Tabalet<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/nav>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n1. Viola de roda volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEixe instrument com es diu?\nAquesta \u00e9s la pregunta m\u00e9s escoltada quan alg\u00fa te l’oportunitat de veure la viola de roda.<\/p>\nS’obre la tapa de la viola i es veu que \u00e9s un cord\u00f2fon que sona quan una roda de fusta frega uns jocs de cordes que l’int\u00e8rpret col\u00b7loca en funci\u00f3 del so buscat.<\/p>\nPrimer expliquem com funcionen les cordes cantores. La roda de fusta, que fa donar voltes amb la ma dreta, frega aquestes cordes que es posen a sonar. Les diferents notes es realitzen quan la ma esquerra prem un teclat que talla la vibraci\u00f3 de la corda a diferents dist\u00e0ncies.<\/p>\nUn segon joc de cordes emet un so continu, el bord\u00f3, que pot ser afinat segons la tonalitat.<\/p>\nL’altre joc de cordes s\u00f3n les conegudes com a \u201cmosca\u201d o \u201cperro\u201d, que serveixen per fer combinacions r\u00edtmiques amb la ma dreta.<\/p>\nAquesta viola l’ha feta un Luthier de Vilert (Girona) anomenat Sedo Garc\u00eda.<\/p>\nEscolta la Viola de Roda.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n2. Cromorn volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nFam\u00edlia d’instruments de lleng\u00fceta doble corbats en forma de ganxo. Tamb\u00e9 es coneixen com a \u201cdoblats\u201d.<\/p>\nEls llavis no estan en contacte amb la lleng\u00fceta, sin\u00f3 que hi ha una c\u00e0psula de fusta que envolta la canya.<\/p>\nLa fam\u00edlia inclou cromorn soprano, tenor i baixos.<\/p>\nEn castell\u00e0 cromorno, en itali\u00e0 doppione, en franc\u00e9s krummhorn i en angl\u00e9s crumhorne.<\/p>\nEscolta el Cromorn.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n3. Rabell volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.<\/p>\nVa tindre gran acceptaci\u00f3 fins al segle XVI en festes i balls populars.<\/p>\nVa caure en des\u00fas amb l’arribada del viol\u00ed.<\/p>\nActualment acompanya la veu en cobles i roman\u00e7os.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n4. Sacabutx volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.<\/p>\nNom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del tromb\u00f3.<\/p>\nVa ser un dels primers instruments en entrar a les esgl\u00e9sies.<\/p>\nEscolta el Sacabutx.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n5. Flauta volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent de fusta o metall.<\/p>\nEn el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\nExisteixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\nEscolta les flautes.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina volver<\/a><\/h3>\n
Fam\u00edlia d’instruments de lleng\u00fceta doble corbats en forma de ganxo. Tamb\u00e9 es coneixen com a \u201cdoblats\u201d.<\/p>\n
Els llavis no estan en contacte amb la lleng\u00fceta, sin\u00f3 que hi ha una c\u00e0psula de fusta que envolta la canya.<\/p>\n
La fam\u00edlia inclou cromorn soprano, tenor i baixos.<\/p>\n
En castell\u00e0 cromorno, en itali\u00e0 doppione, en franc\u00e9s krummhorn i en angl\u00e9s crumhorne.<\/p>\n
Escolta el Cromorn.<\/b><\/p>\n
<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n3. Rabell tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.<\/p>\nVa tindre gran acceptaci\u00f3 fins al segle XVI en festes i balls populars.<\/p>\nVa caure en des\u00fas amb l’arribada del viol\u00ed.<\/p>\nActualment acompanya la veu en cobles i roman\u00e7os.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n4. Sacabutx tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.<\/p>\nNom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del tromb\u00f3.<\/p>\nVa ser un dels primers instruments en entrar a les esgl\u00e9sies.<\/p>\nEscolta el Sacabutx.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n5. Flauta tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent de fusta o metall.<\/p>\nEn el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\nExisteixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\nEscolta les flautes.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional valenci\u00e0 d’origen \u00e0rab.<\/p>\nHa sigut l’instrument de carrer m\u00e9s important dels pobles valencians.<\/p>\nActualment es troba en proc\u00e9s de recuperaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n8. Txalumeau tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent amb lleng\u00fceta simple que deriva de l’aulos grec i de la t\u00edbia romana i \u00e9s l’antecessor del clarinet. Est\u00e0 format per un tub cil\u00edndric amb nou forats que sonen per l’acci\u00f3 d’una lleng\u00fceta batent.<\/p>\nEl podem trobar en diferents grand\u00e0ries.<\/p>\nEscolta el Txalumeau.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n9. Acordi\u00f3 de Pau tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nL’acordi\u00f3 \u00e9s un instrument composat per una manxa prove\u00efda en un dels seus extrems per un teclat: les tecles s’accionen amb els dits de la ma dreta, la qual juntament amb la ma esquerra actua sobre l’altre costat de la manxa en el moviment de compressi\u00f3 i expansi\u00f3 de la mateixa.<\/p>\nCada tecla que \u00e9s accionada li correspon una xicoteta l\u00e0mina que a la que el pas de l’aire fa vibrar com una lleng\u00fceta simple.<\/p>\nEl nostre acordi\u00f3, l’acordi\u00f3 de Pau, encara \u00e9s xicotet, per\u00f2 ja veureu com sonar\u00e0 en fer-se gran, ja.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n10. Botella d’an\u00eds tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEn 1870 una famosa marca d’an\u00eds, va introduir una botella amb uns caracter\u00edstics relleus a la seua superf\u00edcie.<\/p>\nEl seu fet inicial era facilitar la subjecci\u00f3 i que no relliscara de les mans.<\/p>\nLa inventiva tradicional no va desaprofitar aquesta oportunitat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n11. Reguerrec tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nUn altre instrument tret de la saviesa popular.<\/p>\nDels pals de granera trencats es feien mosses,es gratava dalt i baix amb un altre objecte… i a cantar !<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n12. C\u00e0nter tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nDe tot es trau profit. Quan es trencaven els c\u00e0nters ( cassoles, olles..) i eren inservibles per a la cuina, amb una pell i una canya s’aconseguia tocar la simbomba.<\/p>\nI robant-li l’espardenya a l’avi i el didal a la tia s’aconsegueix un instrument musical de grans possibilitats.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n13. Morter tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nAmb alls o sense ells, colpejant r\u00edtmicament en el fons i en els laterals \u00e9s l’instrument perfecte per a acompanyar el cant en reunions improvisades.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n14. Culleres tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\n\u00c9s un altre exemple d’adaptaci\u00f3 d’\u00fatils casol\u00e0 o de treball a usos musicals.<\/p>\nCom curiositat dir, que en alguns pa\u00efsos, com al Canad\u00e0 se les considera instrument folkl\u00f2ric amb entitat pr\u00f2pia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n15. Petxines tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEl mar com inspirador de roman\u00e7os, hist\u00f2ries i llegendes ens ofereix aquest “aliment-instrument” musical. (Tamb\u00e9 podeu provar a tocar les escopinyes i altres mol\u00b7luscs diversos amb estries).<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n16. Carraca tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nIdiofon percudit que al costat de les matraques acompanya els oficis religiosos de Setmana Santa, donada la prohibici\u00f3 d’utilitzar campanes en aquesta \u00e8poca.<\/p>\nHi ha matraques de campanar amb diversos cossos de fusta que s’accionen amb una maneta.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n17. Castanyoles tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEncara que puga semblar mentida, els seus or\u00edgens s\u00f3n prehist\u00f2rics i es troben en tots els continents.<\/p>\nLes castanyoles espanyoles s\u00f3n les \u00faniques que han evolucionat fins a tindre entitat pr\u00f2pia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n18. Paella tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nAgafa una paella pel m\u00e0nec i colpeja el fons, el bord i el cul amb un didal o una clau antiga\u2026 i ja ens dir\u00e0s.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n19. Campana tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nS\u00f3n antiqu\u00edsimes. Ja eren conegudes pels egipcis, perses i la cultura xinesa antiga.<\/p>\nHan sigut una pe\u00e7a fonamental en la vida dels pobles, tant en l’\u00e0mbit religi\u00f3s com civil.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n20. Bendir o Duff tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nTambor xato amb un o dos parxes i un sistema de resson\u00e0ncia amb fils o xapes.<\/p>\nS’utilitza al Marroc i en molts pa\u00efsos \u00e0rabs en bodes i rituals importants.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n21. Darbuka tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nTambor emblem\u00e0tic de la cultura \u00e0rab, amb restes arqueol\u00f2giques que daten del neol\u00edtic.<\/p>\nHa participat en m\u00fasica cl\u00e0ssica persa, grups andalusins, m\u00fasica simf\u00f2nica i jazz.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n22. Tabalet tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de percussi\u00f3 que acompanya tradicionalment la dol\u00e7aina.<\/p>\nT\u00e9 una al\u00e7ada aproximada de 20 cm i un di\u00e0metre de 30 cm. Antigament els parxes eren de pell de cabra.<\/p>\nEl parxe superior \u00e9s la \u201cpell de batre\u201d i el inferior el \u201cbordoner\u201d, on vibren els bordons.<\/p>\nEscolta el Tabalet.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/main><\/div><\/div><\/p>\n\n\n\n1. Viola de roda<\/a><\/li>\n2. Cromorn<\/a><\/li>\n3. Rabell<\/a><\/li>\n4. Sacabutx<\/a><\/li>\n5. Flauta<\/a><\/li>\n6. Tarota<\/a><\/li>\n7. Dol\u00e7aina<\/a><\/li>\n8. Txalumeau<\/a><\/li>\n9. Acordi\u00f3 de Pau<\/a><\/li>\n10. Botella d’an\u00eds<\/a><\/li>\n11. Reguerrec<\/a><\/li>\n12. C\u00e0nter<\/a><\/li>\n13. Morter<\/a><\/li>\n14. Culleres<\/a><\/li>\n15. Petxines<\/a><\/li>\n16. Carraca<\/a><\/li>\n17. Castanyoles<\/a><\/li>\n18. Paella<\/a><\/li>\n19. Campana<\/a><\/li>\n20. Bendir o Duff<\/a><\/li>\n21. Darbuka<\/a><\/li>\n22. Tabalet<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/nav>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n1. Viola de roda volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEixe instrument com es diu?\nAquesta \u00e9s la pregunta m\u00e9s escoltada quan alg\u00fa te l’oportunitat de veure la viola de roda.<\/p>\nS’obre la tapa de la viola i es veu que \u00e9s un cord\u00f2fon que sona quan una roda de fusta frega uns jocs de cordes que l’int\u00e8rpret col\u00b7loca en funci\u00f3 del so buscat.<\/p>\nPrimer expliquem com funcionen les cordes cantores. La roda de fusta, que fa donar voltes amb la ma dreta, frega aquestes cordes que es posen a sonar. Les diferents notes es realitzen quan la ma esquerra prem un teclat que talla la vibraci\u00f3 de la corda a diferents dist\u00e0ncies.<\/p>\nUn segon joc de cordes emet un so continu, el bord\u00f3, que pot ser afinat segons la tonalitat.<\/p>\nL’altre joc de cordes s\u00f3n les conegudes com a \u201cmosca\u201d o \u201cperro\u201d, que serveixen per fer combinacions r\u00edtmiques amb la ma dreta.<\/p>\nAquesta viola l’ha feta un Luthier de Vilert (Girona) anomenat Sedo Garc\u00eda.<\/p>\nEscolta la Viola de Roda.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n2. Cromorn volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nFam\u00edlia d’instruments de lleng\u00fceta doble corbats en forma de ganxo. Tamb\u00e9 es coneixen com a \u201cdoblats\u201d.<\/p>\nEls llavis no estan en contacte amb la lleng\u00fceta, sin\u00f3 que hi ha una c\u00e0psula de fusta que envolta la canya.<\/p>\nLa fam\u00edlia inclou cromorn soprano, tenor i baixos.<\/p>\nEn castell\u00e0 cromorno, en itali\u00e0 doppione, en franc\u00e9s krummhorn i en angl\u00e9s crumhorne.<\/p>\nEscolta el Cromorn.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n3. Rabell volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.<\/p>\nVa tindre gran acceptaci\u00f3 fins al segle XVI en festes i balls populars.<\/p>\nVa caure en des\u00fas amb l’arribada del viol\u00ed.<\/p>\nActualment acompanya la veu en cobles i roman\u00e7os.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n4. Sacabutx volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.<\/p>\nNom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del tromb\u00f3.<\/p>\nVa ser un dels primers instruments en entrar a les esgl\u00e9sies.<\/p>\nEscolta el Sacabutx.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n5. Flauta volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent de fusta o metall.<\/p>\nEn el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\nExisteixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\nEscolta les flautes.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina volver<\/a><\/h3>\n
Instrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.<\/p>\n
Va tindre gran acceptaci\u00f3 fins al segle XVI en festes i balls populars.<\/p>\n
Va caure en des\u00fas amb l’arribada del viol\u00ed.<\/p>\n
Actualment acompanya la veu en cobles i roman\u00e7os.<\/p>\n
Instrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.<\/p>\n
Nom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del tromb\u00f3.<\/p>\n
Va ser un dels primers instruments en entrar a les esgl\u00e9sies.<\/p>\n
Escolta el Sacabutx.<\/b><\/p>\n
<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n5. Flauta tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent de fusta o metall.<\/p>\nEn el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\nExisteixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\nEscolta les flautes.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional valenci\u00e0 d’origen \u00e0rab.<\/p>\nHa sigut l’instrument de carrer m\u00e9s important dels pobles valencians.<\/p>\nActualment es troba en proc\u00e9s de recuperaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n8. Txalumeau tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent amb lleng\u00fceta simple que deriva de l’aulos grec i de la t\u00edbia romana i \u00e9s l’antecessor del clarinet. Est\u00e0 format per un tub cil\u00edndric amb nou forats que sonen per l’acci\u00f3 d’una lleng\u00fceta batent.<\/p>\nEl podem trobar en diferents grand\u00e0ries.<\/p>\nEscolta el Txalumeau.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n9. Acordi\u00f3 de Pau tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nL’acordi\u00f3 \u00e9s un instrument composat per una manxa prove\u00efda en un dels seus extrems per un teclat: les tecles s’accionen amb els dits de la ma dreta, la qual juntament amb la ma esquerra actua sobre l’altre costat de la manxa en el moviment de compressi\u00f3 i expansi\u00f3 de la mateixa.<\/p>\nCada tecla que \u00e9s accionada li correspon una xicoteta l\u00e0mina que a la que el pas de l’aire fa vibrar com una lleng\u00fceta simple.<\/p>\nEl nostre acordi\u00f3, l’acordi\u00f3 de Pau, encara \u00e9s xicotet, per\u00f2 ja veureu com sonar\u00e0 en fer-se gran, ja.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n10. Botella d’an\u00eds tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEn 1870 una famosa marca d’an\u00eds, va introduir una botella amb uns caracter\u00edstics relleus a la seua superf\u00edcie.<\/p>\nEl seu fet inicial era facilitar la subjecci\u00f3 i que no relliscara de les mans.<\/p>\nLa inventiva tradicional no va desaprofitar aquesta oportunitat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n11. Reguerrec tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nUn altre instrument tret de la saviesa popular.<\/p>\nDels pals de granera trencats es feien mosses,es gratava dalt i baix amb un altre objecte… i a cantar !<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n12. C\u00e0nter tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nDe tot es trau profit. Quan es trencaven els c\u00e0nters ( cassoles, olles..) i eren inservibles per a la cuina, amb una pell i una canya s’aconseguia tocar la simbomba.<\/p>\nI robant-li l’espardenya a l’avi i el didal a la tia s’aconsegueix un instrument musical de grans possibilitats.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n13. Morter tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nAmb alls o sense ells, colpejant r\u00edtmicament en el fons i en els laterals \u00e9s l’instrument perfecte per a acompanyar el cant en reunions improvisades.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n14. Culleres tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\n\u00c9s un altre exemple d’adaptaci\u00f3 d’\u00fatils casol\u00e0 o de treball a usos musicals.<\/p>\nCom curiositat dir, que en alguns pa\u00efsos, com al Canad\u00e0 se les considera instrument folkl\u00f2ric amb entitat pr\u00f2pia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n15. Petxines tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEl mar com inspirador de roman\u00e7os, hist\u00f2ries i llegendes ens ofereix aquest “aliment-instrument” musical. (Tamb\u00e9 podeu provar a tocar les escopinyes i altres mol\u00b7luscs diversos amb estries).<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n16. Carraca tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nIdiofon percudit que al costat de les matraques acompanya els oficis religiosos de Setmana Santa, donada la prohibici\u00f3 d’utilitzar campanes en aquesta \u00e8poca.<\/p>\nHi ha matraques de campanar amb diversos cossos de fusta que s’accionen amb una maneta.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n17. Castanyoles tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEncara que puga semblar mentida, els seus or\u00edgens s\u00f3n prehist\u00f2rics i es troben en tots els continents.<\/p>\nLes castanyoles espanyoles s\u00f3n les \u00faniques que han evolucionat fins a tindre entitat pr\u00f2pia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n18. Paella tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nAgafa una paella pel m\u00e0nec i colpeja el fons, el bord i el cul amb un didal o una clau antiga\u2026 i ja ens dir\u00e0s.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n19. Campana tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nS\u00f3n antiqu\u00edsimes. Ja eren conegudes pels egipcis, perses i la cultura xinesa antiga.<\/p>\nHan sigut una pe\u00e7a fonamental en la vida dels pobles, tant en l’\u00e0mbit religi\u00f3s com civil.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n20. Bendir o Duff tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nTambor xato amb un o dos parxes i un sistema de resson\u00e0ncia amb fils o xapes.<\/p>\nS’utilitza al Marroc i en molts pa\u00efsos \u00e0rabs en bodes i rituals importants.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n21. Darbuka tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nTambor emblem\u00e0tic de la cultura \u00e0rab, amb restes arqueol\u00f2giques que daten del neol\u00edtic.<\/p>\nHa participat en m\u00fasica cl\u00e0ssica persa, grups andalusins, m\u00fasica simf\u00f2nica i jazz.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n22. Tabalet tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de percussi\u00f3 que acompanya tradicionalment la dol\u00e7aina.<\/p>\nT\u00e9 una al\u00e7ada aproximada de 20 cm i un di\u00e0metre de 30 cm. Antigament els parxes eren de pell de cabra.<\/p>\nEl parxe superior \u00e9s la \u201cpell de batre\u201d i el inferior el \u201cbordoner\u201d, on vibren els bordons.<\/p>\nEscolta el Tabalet.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/main><\/div><\/div><\/p>\n\n\n\n1. Viola de roda<\/a><\/li>\n2. Cromorn<\/a><\/li>\n3. Rabell<\/a><\/li>\n4. Sacabutx<\/a><\/li>\n5. Flauta<\/a><\/li>\n6. Tarota<\/a><\/li>\n7. Dol\u00e7aina<\/a><\/li>\n8. Txalumeau<\/a><\/li>\n9. Acordi\u00f3 de Pau<\/a><\/li>\n10. Botella d’an\u00eds<\/a><\/li>\n11. Reguerrec<\/a><\/li>\n12. C\u00e0nter<\/a><\/li>\n13. Morter<\/a><\/li>\n14. Culleres<\/a><\/li>\n15. Petxines<\/a><\/li>\n16. Carraca<\/a><\/li>\n17. Castanyoles<\/a><\/li>\n18. Paella<\/a><\/li>\n19. Campana<\/a><\/li>\n20. Bendir o Duff<\/a><\/li>\n21. Darbuka<\/a><\/li>\n22. Tabalet<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/nav>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n1. Viola de roda volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEixe instrument com es diu?\nAquesta \u00e9s la pregunta m\u00e9s escoltada quan alg\u00fa te l’oportunitat de veure la viola de roda.<\/p>\nS’obre la tapa de la viola i es veu que \u00e9s un cord\u00f2fon que sona quan una roda de fusta frega uns jocs de cordes que l’int\u00e8rpret col\u00b7loca en funci\u00f3 del so buscat.<\/p>\nPrimer expliquem com funcionen les cordes cantores. La roda de fusta, que fa donar voltes amb la ma dreta, frega aquestes cordes que es posen a sonar. Les diferents notes es realitzen quan la ma esquerra prem un teclat que talla la vibraci\u00f3 de la corda a diferents dist\u00e0ncies.<\/p>\nUn segon joc de cordes emet un so continu, el bord\u00f3, que pot ser afinat segons la tonalitat.<\/p>\nL’altre joc de cordes s\u00f3n les conegudes com a \u201cmosca\u201d o \u201cperro\u201d, que serveixen per fer combinacions r\u00edtmiques amb la ma dreta.<\/p>\nAquesta viola l’ha feta un Luthier de Vilert (Girona) anomenat Sedo Garc\u00eda.<\/p>\nEscolta la Viola de Roda.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n2. Cromorn volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nFam\u00edlia d’instruments de lleng\u00fceta doble corbats en forma de ganxo. Tamb\u00e9 es coneixen com a \u201cdoblats\u201d.<\/p>\nEls llavis no estan en contacte amb la lleng\u00fceta, sin\u00f3 que hi ha una c\u00e0psula de fusta que envolta la canya.<\/p>\nLa fam\u00edlia inclou cromorn soprano, tenor i baixos.<\/p>\nEn castell\u00e0 cromorno, en itali\u00e0 doppione, en franc\u00e9s krummhorn i en angl\u00e9s crumhorne.<\/p>\nEscolta el Cromorn.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n3. Rabell volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.<\/p>\nVa tindre gran acceptaci\u00f3 fins al segle XVI en festes i balls populars.<\/p>\nVa caure en des\u00fas amb l’arribada del viol\u00ed.<\/p>\nActualment acompanya la veu en cobles i roman\u00e7os.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n4. Sacabutx volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.<\/p>\nNom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del tromb\u00f3.<\/p>\nVa ser un dels primers instruments en entrar a les esgl\u00e9sies.<\/p>\nEscolta el Sacabutx.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n5. Flauta volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent de fusta o metall.<\/p>\nEn el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\nExisteixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\nEscolta les flautes.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina volver<\/a><\/h3>\n
Instrument de vent de fusta o metall.<\/p>\n
En el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\n
Existeixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\n
Escolta les flautes.<\/b><\/p>\n
<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional valenci\u00e0 d’origen \u00e0rab.<\/p>\nHa sigut l’instrument de carrer m\u00e9s important dels pobles valencians.<\/p>\nActualment es troba en proc\u00e9s de recuperaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n8. Txalumeau tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent amb lleng\u00fceta simple que deriva de l’aulos grec i de la t\u00edbia romana i \u00e9s l’antecessor del clarinet. Est\u00e0 format per un tub cil\u00edndric amb nou forats que sonen per l’acci\u00f3 d’una lleng\u00fceta batent.<\/p>\nEl podem trobar en diferents grand\u00e0ries.<\/p>\nEscolta el Txalumeau.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n9. Acordi\u00f3 de Pau tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nL’acordi\u00f3 \u00e9s un instrument composat per una manxa prove\u00efda en un dels seus extrems per un teclat: les tecles s’accionen amb els dits de la ma dreta, la qual juntament amb la ma esquerra actua sobre l’altre costat de la manxa en el moviment de compressi\u00f3 i expansi\u00f3 de la mateixa.<\/p>\nCada tecla que \u00e9s accionada li correspon una xicoteta l\u00e0mina que a la que el pas de l’aire fa vibrar com una lleng\u00fceta simple.<\/p>\nEl nostre acordi\u00f3, l’acordi\u00f3 de Pau, encara \u00e9s xicotet, per\u00f2 ja veureu com sonar\u00e0 en fer-se gran, ja.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n10. Botella d’an\u00eds tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEn 1870 una famosa marca d’an\u00eds, va introduir una botella amb uns caracter\u00edstics relleus a la seua superf\u00edcie.<\/p>\nEl seu fet inicial era facilitar la subjecci\u00f3 i que no relliscara de les mans.<\/p>\nLa inventiva tradicional no va desaprofitar aquesta oportunitat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n11. Reguerrec tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nUn altre instrument tret de la saviesa popular.<\/p>\nDels pals de granera trencats es feien mosses,es gratava dalt i baix amb un altre objecte… i a cantar !<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n12. C\u00e0nter tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nDe tot es trau profit. Quan es trencaven els c\u00e0nters ( cassoles, olles..) i eren inservibles per a la cuina, amb una pell i una canya s’aconseguia tocar la simbomba.<\/p>\nI robant-li l’espardenya a l’avi i el didal a la tia s’aconsegueix un instrument musical de grans possibilitats.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n13. Morter tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nAmb alls o sense ells, colpejant r\u00edtmicament en el fons i en els laterals \u00e9s l’instrument perfecte per a acompanyar el cant en reunions improvisades.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n14. Culleres tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\n\u00c9s un altre exemple d’adaptaci\u00f3 d’\u00fatils casol\u00e0 o de treball a usos musicals.<\/p>\nCom curiositat dir, que en alguns pa\u00efsos, com al Canad\u00e0 se les considera instrument folkl\u00f2ric amb entitat pr\u00f2pia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n15. Petxines tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEl mar com inspirador de roman\u00e7os, hist\u00f2ries i llegendes ens ofereix aquest “aliment-instrument” musical. (Tamb\u00e9 podeu provar a tocar les escopinyes i altres mol\u00b7luscs diversos amb estries).<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n16. Carraca tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nIdiofon percudit que al costat de les matraques acompanya els oficis religiosos de Setmana Santa, donada la prohibici\u00f3 d’utilitzar campanes en aquesta \u00e8poca.<\/p>\nHi ha matraques de campanar amb diversos cossos de fusta que s’accionen amb una maneta.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n17. Castanyoles tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEncara que puga semblar mentida, els seus or\u00edgens s\u00f3n prehist\u00f2rics i es troben en tots els continents.<\/p>\nLes castanyoles espanyoles s\u00f3n les \u00faniques que han evolucionat fins a tindre entitat pr\u00f2pia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n18. Paella tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nAgafa una paella pel m\u00e0nec i colpeja el fons, el bord i el cul amb un didal o una clau antiga\u2026 i ja ens dir\u00e0s.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n19. Campana tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nS\u00f3n antiqu\u00edsimes. Ja eren conegudes pels egipcis, perses i la cultura xinesa antiga.<\/p>\nHan sigut una pe\u00e7a fonamental en la vida dels pobles, tant en l’\u00e0mbit religi\u00f3s com civil.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n20. Bendir o Duff tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nTambor xato amb un o dos parxes i un sistema de resson\u00e0ncia amb fils o xapes.<\/p>\nS’utilitza al Marroc i en molts pa\u00efsos \u00e0rabs en bodes i rituals importants.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n21. Darbuka tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nTambor emblem\u00e0tic de la cultura \u00e0rab, amb restes arqueol\u00f2giques que daten del neol\u00edtic.<\/p>\nHa participat en m\u00fasica cl\u00e0ssica persa, grups andalusins, m\u00fasica simf\u00f2nica i jazz.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n22. Tabalet tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de percussi\u00f3 que acompanya tradicionalment la dol\u00e7aina.<\/p>\nT\u00e9 una al\u00e7ada aproximada de 20 cm i un di\u00e0metre de 30 cm. Antigament els parxes eren de pell de cabra.<\/p>\nEl parxe superior \u00e9s la \u201cpell de batre\u201d i el inferior el \u201cbordoner\u201d, on vibren els bordons.<\/p>\nEscolta el Tabalet.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/main><\/div><\/div><\/p>\n\n\n\n1. Viola de roda<\/a><\/li>\n2. Cromorn<\/a><\/li>\n3. Rabell<\/a><\/li>\n4. Sacabutx<\/a><\/li>\n5. Flauta<\/a><\/li>\n6. Tarota<\/a><\/li>\n7. Dol\u00e7aina<\/a><\/li>\n8. Txalumeau<\/a><\/li>\n9. Acordi\u00f3 de Pau<\/a><\/li>\n10. Botella d’an\u00eds<\/a><\/li>\n11. Reguerrec<\/a><\/li>\n12. C\u00e0nter<\/a><\/li>\n13. Morter<\/a><\/li>\n14. Culleres<\/a><\/li>\n15. Petxines<\/a><\/li>\n16. Carraca<\/a><\/li>\n17. Castanyoles<\/a><\/li>\n18. Paella<\/a><\/li>\n19. Campana<\/a><\/li>\n20. Bendir o Duff<\/a><\/li>\n21. Darbuka<\/a><\/li>\n22. Tabalet<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/nav>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n1. Viola de roda volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEixe instrument com es diu?\nAquesta \u00e9s la pregunta m\u00e9s escoltada quan alg\u00fa te l’oportunitat de veure la viola de roda.<\/p>\nS’obre la tapa de la viola i es veu que \u00e9s un cord\u00f2fon que sona quan una roda de fusta frega uns jocs de cordes que l’int\u00e8rpret col\u00b7loca en funci\u00f3 del so buscat.<\/p>\nPrimer expliquem com funcionen les cordes cantores. La roda de fusta, que fa donar voltes amb la ma dreta, frega aquestes cordes que es posen a sonar. Les diferents notes es realitzen quan la ma esquerra prem un teclat que talla la vibraci\u00f3 de la corda a diferents dist\u00e0ncies.<\/p>\nUn segon joc de cordes emet un so continu, el bord\u00f3, que pot ser afinat segons la tonalitat.<\/p>\nL’altre joc de cordes s\u00f3n les conegudes com a \u201cmosca\u201d o \u201cperro\u201d, que serveixen per fer combinacions r\u00edtmiques amb la ma dreta.<\/p>\nAquesta viola l’ha feta un Luthier de Vilert (Girona) anomenat Sedo Garc\u00eda.<\/p>\nEscolta la Viola de Roda.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n2. Cromorn volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nFam\u00edlia d’instruments de lleng\u00fceta doble corbats en forma de ganxo. Tamb\u00e9 es coneixen com a \u201cdoblats\u201d.<\/p>\nEls llavis no estan en contacte amb la lleng\u00fceta, sin\u00f3 que hi ha una c\u00e0psula de fusta que envolta la canya.<\/p>\nLa fam\u00edlia inclou cromorn soprano, tenor i baixos.<\/p>\nEn castell\u00e0 cromorno, en itali\u00e0 doppione, en franc\u00e9s krummhorn i en angl\u00e9s crumhorne.<\/p>\nEscolta el Cromorn.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n3. Rabell volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.<\/p>\nVa tindre gran acceptaci\u00f3 fins al segle XVI en festes i balls populars.<\/p>\nVa caure en des\u00fas amb l’arribada del viol\u00ed.<\/p>\nActualment acompanya la veu en cobles i roman\u00e7os.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n4. Sacabutx volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.<\/p>\nNom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del tromb\u00f3.<\/p>\nVa ser un dels primers instruments en entrar a les esgl\u00e9sies.<\/p>\nEscolta el Sacabutx.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n5. Flauta volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent de fusta o metall.<\/p>\nEn el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\nExisteixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\nEscolta les flautes.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina volver<\/a><\/h3>\n
Instrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\n
Amb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n
Instrument tradicional valenci\u00e0 d’origen \u00e0rab.<\/p>\n
Ha sigut l’instrument de carrer m\u00e9s important dels pobles valencians.<\/p>\n
Actualment es troba en proc\u00e9s de recuperaci\u00f3.<\/p>\n
Instrument de vent amb lleng\u00fceta simple que deriva de l’aulos grec i de la t\u00edbia romana i \u00e9s l’antecessor del clarinet. Est\u00e0 format per un tub cil\u00edndric amb nou forats que sonen per l’acci\u00f3 d’una lleng\u00fceta batent.<\/p>\n
El podem trobar en diferents grand\u00e0ries.<\/p>\n
Escolta el Txalumeau.<\/b><\/p>\n
<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n9. Acordi\u00f3 de Pau tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nL’acordi\u00f3 \u00e9s un instrument composat per una manxa prove\u00efda en un dels seus extrems per un teclat: les tecles s’accionen amb els dits de la ma dreta, la qual juntament amb la ma esquerra actua sobre l’altre costat de la manxa en el moviment de compressi\u00f3 i expansi\u00f3 de la mateixa.<\/p>\nCada tecla que \u00e9s accionada li correspon una xicoteta l\u00e0mina que a la que el pas de l’aire fa vibrar com una lleng\u00fceta simple.<\/p>\nEl nostre acordi\u00f3, l’acordi\u00f3 de Pau, encara \u00e9s xicotet, per\u00f2 ja veureu com sonar\u00e0 en fer-se gran, ja.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n10. Botella d’an\u00eds tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEn 1870 una famosa marca d’an\u00eds, va introduir una botella amb uns caracter\u00edstics relleus a la seua superf\u00edcie.<\/p>\nEl seu fet inicial era facilitar la subjecci\u00f3 i que no relliscara de les mans.<\/p>\nLa inventiva tradicional no va desaprofitar aquesta oportunitat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n11. Reguerrec tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nUn altre instrument tret de la saviesa popular.<\/p>\nDels pals de granera trencats es feien mosses,es gratava dalt i baix amb un altre objecte… i a cantar !<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n12. C\u00e0nter tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nDe tot es trau profit. Quan es trencaven els c\u00e0nters ( cassoles, olles..) i eren inservibles per a la cuina, amb una pell i una canya s’aconseguia tocar la simbomba.<\/p>\nI robant-li l’espardenya a l’avi i el didal a la tia s’aconsegueix un instrument musical de grans possibilitats.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n13. Morter tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nAmb alls o sense ells, colpejant r\u00edtmicament en el fons i en els laterals \u00e9s l’instrument perfecte per a acompanyar el cant en reunions improvisades.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n14. Culleres tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\n\u00c9s un altre exemple d’adaptaci\u00f3 d’\u00fatils casol\u00e0 o de treball a usos musicals.<\/p>\nCom curiositat dir, que en alguns pa\u00efsos, com al Canad\u00e0 se les considera instrument folkl\u00f2ric amb entitat pr\u00f2pia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n15. Petxines tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEl mar com inspirador de roman\u00e7os, hist\u00f2ries i llegendes ens ofereix aquest “aliment-instrument” musical. (Tamb\u00e9 podeu provar a tocar les escopinyes i altres mol\u00b7luscs diversos amb estries).<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n16. Carraca tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nIdiofon percudit que al costat de les matraques acompanya els oficis religiosos de Setmana Santa, donada la prohibici\u00f3 d’utilitzar campanes en aquesta \u00e8poca.<\/p>\nHi ha matraques de campanar amb diversos cossos de fusta que s’accionen amb una maneta.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n17. Castanyoles tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEncara que puga semblar mentida, els seus or\u00edgens s\u00f3n prehist\u00f2rics i es troben en tots els continents.<\/p>\nLes castanyoles espanyoles s\u00f3n les \u00faniques que han evolucionat fins a tindre entitat pr\u00f2pia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n18. Paella tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nAgafa una paella pel m\u00e0nec i colpeja el fons, el bord i el cul amb un didal o una clau antiga\u2026 i ja ens dir\u00e0s.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n19. Campana tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nS\u00f3n antiqu\u00edsimes. Ja eren conegudes pels egipcis, perses i la cultura xinesa antiga.<\/p>\nHan sigut una pe\u00e7a fonamental en la vida dels pobles, tant en l’\u00e0mbit religi\u00f3s com civil.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n20. Bendir o Duff tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nTambor xato amb un o dos parxes i un sistema de resson\u00e0ncia amb fils o xapes.<\/p>\nS’utilitza al Marroc i en molts pa\u00efsos \u00e0rabs en bodes i rituals importants.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n21. Darbuka tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nTambor emblem\u00e0tic de la cultura \u00e0rab, amb restes arqueol\u00f2giques que daten del neol\u00edtic.<\/p>\nHa participat en m\u00fasica cl\u00e0ssica persa, grups andalusins, m\u00fasica simf\u00f2nica i jazz.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n22. Tabalet tornar<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de percussi\u00f3 que acompanya tradicionalment la dol\u00e7aina.<\/p>\nT\u00e9 una al\u00e7ada aproximada de 20 cm i un di\u00e0metre de 30 cm. Antigament els parxes eren de pell de cabra.<\/p>\nEl parxe superior \u00e9s la \u201cpell de batre\u201d i el inferior el \u201cbordoner\u201d, on vibren els bordons.<\/p>\nEscolta el Tabalet.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/main><\/div><\/div><\/p>\n\n\n\n1. Viola de roda<\/a><\/li>\n2. Cromorn<\/a><\/li>\n3. Rabell<\/a><\/li>\n4. Sacabutx<\/a><\/li>\n5. Flauta<\/a><\/li>\n6. Tarota<\/a><\/li>\n7. Dol\u00e7aina<\/a><\/li>\n8. Txalumeau<\/a><\/li>\n9. Acordi\u00f3 de Pau<\/a><\/li>\n10. Botella d’an\u00eds<\/a><\/li>\n11. Reguerrec<\/a><\/li>\n12. C\u00e0nter<\/a><\/li>\n13. Morter<\/a><\/li>\n14. Culleres<\/a><\/li>\n15. Petxines<\/a><\/li>\n16. Carraca<\/a><\/li>\n17. Castanyoles<\/a><\/li>\n18. Paella<\/a><\/li>\n19. Campana<\/a><\/li>\n20. Bendir o Duff<\/a><\/li>\n21. Darbuka<\/a><\/li>\n22. Tabalet<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/nav>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n1. Viola de roda volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEixe instrument com es diu?\nAquesta \u00e9s la pregunta m\u00e9s escoltada quan alg\u00fa te l’oportunitat de veure la viola de roda.<\/p>\nS’obre la tapa de la viola i es veu que \u00e9s un cord\u00f2fon que sona quan una roda de fusta frega uns jocs de cordes que l’int\u00e8rpret col\u00b7loca en funci\u00f3 del so buscat.<\/p>\nPrimer expliquem com funcionen les cordes cantores. La roda de fusta, que fa donar voltes amb la ma dreta, frega aquestes cordes que es posen a sonar. Les diferents notes es realitzen quan la ma esquerra prem un teclat que talla la vibraci\u00f3 de la corda a diferents dist\u00e0ncies.<\/p>\nUn segon joc de cordes emet un so continu, el bord\u00f3, que pot ser afinat segons la tonalitat.<\/p>\nL’altre joc de cordes s\u00f3n les conegudes com a \u201cmosca\u201d o \u201cperro\u201d, que serveixen per fer combinacions r\u00edtmiques amb la ma dreta.<\/p>\nAquesta viola l’ha feta un Luthier de Vilert (Girona) anomenat Sedo Garc\u00eda.<\/p>\nEscolta la Viola de Roda.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n2. Cromorn volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nFam\u00edlia d’instruments de lleng\u00fceta doble corbats en forma de ganxo. Tamb\u00e9 es coneixen com a \u201cdoblats\u201d.<\/p>\nEls llavis no estan en contacte amb la lleng\u00fceta, sin\u00f3 que hi ha una c\u00e0psula de fusta que envolta la canya.<\/p>\nLa fam\u00edlia inclou cromorn soprano, tenor i baixos.<\/p>\nEn castell\u00e0 cromorno, en itali\u00e0 doppione, en franc\u00e9s krummhorn i en angl\u00e9s crumhorne.<\/p>\nEscolta el Cromorn.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n3. Rabell volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.<\/p>\nVa tindre gran acceptaci\u00f3 fins al segle XVI en festes i balls populars.<\/p>\nVa caure en des\u00fas amb l’arribada del viol\u00ed.<\/p>\nActualment acompanya la veu en cobles i roman\u00e7os.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n4. Sacabutx volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.<\/p>\nNom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del tromb\u00f3.<\/p>\nVa ser un dels primers instruments en entrar a les esgl\u00e9sies.<\/p>\nEscolta el Sacabutx.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n5. Flauta volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent de fusta o metall.<\/p>\nEn el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\nExisteixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\nEscolta les flautes.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina volver<\/a><\/h3>\n
L’acordi\u00f3 \u00e9s un instrument composat per una manxa prove\u00efda en un dels seus extrems per un teclat: les tecles s’accionen amb els dits de la ma dreta, la qual juntament amb la ma esquerra actua sobre l’altre costat de la manxa en el moviment de compressi\u00f3 i expansi\u00f3 de la mateixa.<\/p>\n
Cada tecla que \u00e9s accionada li correspon una xicoteta l\u00e0mina que a la que el pas de l’aire fa vibrar com una lleng\u00fceta simple.<\/p>\n
El nostre acordi\u00f3, l’acordi\u00f3 de Pau, encara \u00e9s xicotet, per\u00f2 ja veureu com sonar\u00e0 en fer-se gran, ja.<\/p>\n
En 1870 una famosa marca d’an\u00eds, va introduir una botella amb uns caracter\u00edstics relleus a la seua superf\u00edcie.<\/p>\n
El seu fet inicial era facilitar la subjecci\u00f3 i que no relliscara de les mans.<\/p>\n
La inventiva tradicional no va desaprofitar aquesta oportunitat.<\/p>\n
Un altre instrument tret de la saviesa popular.<\/p>\n
Dels pals de granera trencats es feien mosses,es gratava dalt i baix amb un altre objecte… i a cantar !<\/p>\n
De tot es trau profit. Quan es trencaven els c\u00e0nters ( cassoles, olles..) i eren inservibles per a la cuina, amb una pell i una canya s’aconseguia tocar la simbomba.<\/p>\n
I robant-li l’espardenya a l’avi i el didal a la tia s’aconsegueix un instrument musical de grans possibilitats.<\/p>\n
Amb alls o sense ells, colpejant r\u00edtmicament en el fons i en els laterals \u00e9s l’instrument perfecte per a acompanyar el cant en reunions improvisades.<\/p>\n
\u00c9s un altre exemple d’adaptaci\u00f3 d’\u00fatils casol\u00e0 o de treball a usos musicals.<\/p>\n
Com curiositat dir, que en alguns pa\u00efsos, com al Canad\u00e0 se les considera instrument folkl\u00f2ric amb entitat pr\u00f2pia.<\/p>\n
El mar com inspirador de roman\u00e7os, hist\u00f2ries i llegendes ens ofereix aquest “aliment-instrument” musical. (Tamb\u00e9 podeu provar a tocar les escopinyes i altres mol\u00b7luscs diversos amb estries).<\/p>\n
Idiofon percudit que al costat de les matraques acompanya els oficis religiosos de Setmana Santa, donada la prohibici\u00f3 d’utilitzar campanes en aquesta \u00e8poca.<\/p>\n
Hi ha matraques de campanar amb diversos cossos de fusta que s’accionen amb una maneta.<\/p>\n
Encara que puga semblar mentida, els seus or\u00edgens s\u00f3n prehist\u00f2rics i es troben en tots els continents.<\/p>\n
Les castanyoles espanyoles s\u00f3n les \u00faniques que han evolucionat fins a tindre entitat pr\u00f2pia.<\/p>\n
Agafa una paella pel m\u00e0nec i colpeja el fons, el bord i el cul amb un didal o una clau antiga\u2026 i ja ens dir\u00e0s.<\/p>\n
S\u00f3n antiqu\u00edsimes. Ja eren conegudes pels egipcis, perses i la cultura xinesa antiga.<\/p>\n
Han sigut una pe\u00e7a fonamental en la vida dels pobles, tant en l’\u00e0mbit religi\u00f3s com civil.<\/p>\n
Tambor xato amb un o dos parxes i un sistema de resson\u00e0ncia amb fils o xapes.<\/p>\n
S’utilitza al Marroc i en molts pa\u00efsos \u00e0rabs en bodes i rituals importants.<\/p>\n
Tambor emblem\u00e0tic de la cultura \u00e0rab, amb restes arqueol\u00f2giques que daten del neol\u00edtic.<\/p>\n
Ha participat en m\u00fasica cl\u00e0ssica persa, grups andalusins, m\u00fasica simf\u00f2nica i jazz.<\/p>\n
Instrument de percussi\u00f3 que acompanya tradicionalment la dol\u00e7aina.<\/p>\n
T\u00e9 una al\u00e7ada aproximada de 20 cm i un di\u00e0metre de 30 cm. Antigament els parxes eren de pell de cabra.<\/p>\n
El parxe superior \u00e9s la \u201cpell de batre\u201d i el inferior el \u201cbordoner\u201d, on vibren els bordons.<\/p>\n
Escolta el Tabalet.<\/b><\/p>\n
<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/main><\/div><\/div><\/p>\n\n\n\n1. Viola de roda<\/a><\/li>\n2. Cromorn<\/a><\/li>\n3. Rabell<\/a><\/li>\n4. Sacabutx<\/a><\/li>\n5. Flauta<\/a><\/li>\n6. Tarota<\/a><\/li>\n7. Dol\u00e7aina<\/a><\/li>\n8. Txalumeau<\/a><\/li>\n9. Acordi\u00f3 de Pau<\/a><\/li>\n10. Botella d’an\u00eds<\/a><\/li>\n11. Reguerrec<\/a><\/li>\n12. C\u00e0nter<\/a><\/li>\n13. Morter<\/a><\/li>\n14. Culleres<\/a><\/li>\n15. Petxines<\/a><\/li>\n16. Carraca<\/a><\/li>\n17. Castanyoles<\/a><\/li>\n18. Paella<\/a><\/li>\n19. Campana<\/a><\/li>\n20. Bendir o Duff<\/a><\/li>\n21. Darbuka<\/a><\/li>\n22. Tabalet<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/nav>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n1. Viola de roda volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nEixe instrument com es diu?\nAquesta \u00e9s la pregunta m\u00e9s escoltada quan alg\u00fa te l’oportunitat de veure la viola de roda.<\/p>\nS’obre la tapa de la viola i es veu que \u00e9s un cord\u00f2fon que sona quan una roda de fusta frega uns jocs de cordes que l’int\u00e8rpret col\u00b7loca en funci\u00f3 del so buscat.<\/p>\nPrimer expliquem com funcionen les cordes cantores. La roda de fusta, que fa donar voltes amb la ma dreta, frega aquestes cordes que es posen a sonar. Les diferents notes es realitzen quan la ma esquerra prem un teclat que talla la vibraci\u00f3 de la corda a diferents dist\u00e0ncies.<\/p>\nUn segon joc de cordes emet un so continu, el bord\u00f3, que pot ser afinat segons la tonalitat.<\/p>\nL’altre joc de cordes s\u00f3n les conegudes com a \u201cmosca\u201d o \u201cperro\u201d, que serveixen per fer combinacions r\u00edtmiques amb la ma dreta.<\/p>\nAquesta viola l’ha feta un Luthier de Vilert (Girona) anomenat Sedo Garc\u00eda.<\/p>\nEscolta la Viola de Roda.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n2. Cromorn volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nFam\u00edlia d’instruments de lleng\u00fceta doble corbats en forma de ganxo. Tamb\u00e9 es coneixen com a \u201cdoblats\u201d.<\/p>\nEls llavis no estan en contacte amb la lleng\u00fceta, sin\u00f3 que hi ha una c\u00e0psula de fusta que envolta la canya.<\/p>\nLa fam\u00edlia inclou cromorn soprano, tenor i baixos.<\/p>\nEn castell\u00e0 cromorno, en itali\u00e0 doppione, en franc\u00e9s krummhorn i en angl\u00e9s crumhorne.<\/p>\nEscolta el Cromorn.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n3. Rabell volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.<\/p>\nVa tindre gran acceptaci\u00f3 fins al segle XVI en festes i balls populars.<\/p>\nVa caure en des\u00fas amb l’arribada del viol\u00ed.<\/p>\nActualment acompanya la veu en cobles i roman\u00e7os.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n4. Sacabutx volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.<\/p>\nNom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del tromb\u00f3.<\/p>\nVa ser un dels primers instruments en entrar a les esgl\u00e9sies.<\/p>\nEscolta el Sacabutx.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n5. Flauta volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent de fusta o metall.<\/p>\nEn el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\nExisteixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\nEscolta les flautes.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina volver<\/a><\/h3>\n
Aquesta viola l’ha feta un Luthier de Vilert (Girona) anomenat Sedo Garc\u00eda.<\/p>\n
<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n2. Cromorn volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nFam\u00edlia d’instruments de lleng\u00fceta doble corbats en forma de ganxo. Tamb\u00e9 es coneixen com a \u201cdoblats\u201d.<\/p>\nEls llavis no estan en contacte amb la lleng\u00fceta, sin\u00f3 que hi ha una c\u00e0psula de fusta que envolta la canya.<\/p>\nLa fam\u00edlia inclou cromorn soprano, tenor i baixos.<\/p>\nEn castell\u00e0 cromorno, en itali\u00e0 doppione, en franc\u00e9s krummhorn i en angl\u00e9s crumhorne.<\/p>\nEscolta el Cromorn.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n3. Rabell volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.<\/p>\nVa tindre gran acceptaci\u00f3 fins al segle XVI en festes i balls populars.<\/p>\nVa caure en des\u00fas amb l’arribada del viol\u00ed.<\/p>\nActualment acompanya la veu en cobles i roman\u00e7os.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n4. Sacabutx volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.<\/p>\nNom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del tromb\u00f3.<\/p>\nVa ser un dels primers instruments en entrar a les esgl\u00e9sies.<\/p>\nEscolta el Sacabutx.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n5. Flauta volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent de fusta o metall.<\/p>\nEn el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\nExisteixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\nEscolta les flautes.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina volver<\/a><\/h3>\n
<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n3. Rabell volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.<\/p>\nVa tindre gran acceptaci\u00f3 fins al segle XVI en festes i balls populars.<\/p>\nVa caure en des\u00fas amb l’arribada del viol\u00ed.<\/p>\nActualment acompanya la veu en cobles i roman\u00e7os.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n4. Sacabutx volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.<\/p>\nNom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del tromb\u00f3.<\/p>\nVa ser un dels primers instruments en entrar a les esgl\u00e9sies.<\/p>\nEscolta el Sacabutx.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n5. Flauta volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent de fusta o metall.<\/p>\nEn el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\nExisteixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\nEscolta les flautes.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina volver<\/a><\/h3>\n
<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n5. Flauta volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument de vent de fusta o metall.<\/p>\nEn el nostre cas, totes s\u00f3n flautes de pic.<\/p>\nExisteixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.<\/p>\nEscolta les flautes.<\/b><\/p>\n<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina volver<\/a><\/h3>\n
<\/object><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n6. Tarota volver<\/a><\/h3>\n<\/p>\nInstrument tradicional catal\u00e0, derivat de la xirimia.<\/p>\nAmb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/p>\n\n7. Dol\u00e7aina volver<\/a><\/h3>\n
![](\"https:\/\/rodamonsteatre.com\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/INSTRUMENTS-NOVA-scaled.jpg\")
<\/span><\/div><\/span><\/div>