1. Viola de roda tornar
Eixe instrument com es diu?
Aquesta és la pregunta més escoltada quan algú te l’oportunitat de veure la viola de roda.
S’obre la tapa de la viola i es veu que és un cordòfon que sona quan una roda de fusta frega uns jocs de cordes que l’intèrpret col·loca en funció del so buscat.
Primer expliquem com funcionen les cordes cantores. La roda de fusta, que fa donar voltes amb la ma dreta, frega aquestes cordes que es posen a sonar. Les diferents notes es realitzen quan la ma esquerra prem un teclat que talla la vibració de la corda a diferents distàncies.
Un segon joc de cordes emet un so continu, el bordó, que pot ser afinat segons la tonalitat.
L’altre joc de cordes són les conegudes com a “mosca” o “perro”, que serveixen per fer combinacions rítmiques amb la ma dreta.
Aquesta viola l’ha feta un Luthier de Vilert (Girona) anomenat Sedo.
Escolta la Viola de Roda.
2. Cromorn tornar
Família d’instruments de llengüeta doble corbats en forma de ganxo. També es coneixen com a “doblats”.
Els llavis no estan en contacte amb la llengüeta, sinó que hi ha una càpsula de fusta que envolta la canya.
La família inclou cromorn soprano, tenor i baixos.
En castellà cromorno, en italià doppione, en francés krummhorn i en anglés crumhorne.
Escolta el Cromorn.
3. Rabell tornar
Instrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.
Va tindre gran acceptació fins al segle XVI en festes i balls populars.
Va caure en desús amb l’arribada del violí.
Actualment acompanya la veu en cobles i romanços.
4. Sacabutx tornar
Instrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.
Nom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del trombó.
Va ser un dels primers instruments en entrar a les esglésies.
Escolta el Sacabutx.
5. Flauta tornar
Instrument de vent de fusta o metall.
En el nostre cas, totes són flautes de pic.
Existeixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.
Escolta les flautes.
6. Tarota tornar
Instrument tradicional català, derivat de la xirimia.
Amb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.
7. Dolçaina tornar
Instrument tradicional valencià d’origen àrab.
Ha sigut l’instrument de carrer més important dels pobles valencians.
Actualment es troba en procés de recuperació.
8. Txalumeau tornar
Instrument de vent amb llengüeta simple que deriva de l’aulos grec i de la tíbia romana i és l’antecessor del clarinet. Està format per un tub cilíndric amb nou forats que sonen per l’acció d’una llengüeta batent.
El podem trobar en diferents grandàries.
Escolta el Txalumeau.
9. Acordió de Pau tornar
L’acordió és un instrument composat per una manxa proveïda en un dels seus extrems per un teclat: les tecles s’accionen amb els dits de la ma dreta, la qual juntament amb la ma esquerra actua sobre l’altre costat de la manxa en el moviment de compressió i expansió de la mateixa.
Cada tecla que és accionada li correspon una xicoteta làmina que a la que el pas de l’aire fa vibrar com una llengüeta simple.
El nostre acordió, l’acordió de Pau, encara és xicotet, però ja veureu com sonarà en fer-se gran, ja.
10. Botella d’anís tornar
En 1870 una famosa marca d’anís, va introduir una botella amb uns característics relleus a la seua superfície.
El seu fet inicial era facilitar la subjecció i que no relliscara de les mans.
La inventiva tradicional no va desaprofitar aquesta oportunitat.
11. Reguerrec tornar
Un altre instrument tret de la saviesa popular.
Dels pals de granera trencats es feien mosses,es gratava dalt i baix amb un altre objecte… i a cantar !
12. Cànter tornar
De tot es trau profit. Quan es trencaven els cànters ( cassoles, olles..) i eren inservibles per a la cuina, amb una pell i una canya s’aconseguia tocar la simbomba.
I robant-li l’espardenya a l’avi i el didal a la tia s’aconsegueix un instrument musical de grans possibilitats.
13. Morter tornar
Amb alls o sense ells, colpejant rítmicament en el fons i en els laterals és l’instrument perfecte per a acompanyar el cant en reunions improvisades.
14. Culleres tornar
És un altre exemple d’adaptació d’útils casolà o de treball a usos musicals.
Com curiositat dir, que en alguns països, com al Canadà se les considera instrument folklòric amb entitat pròpia.
15. Petxines tornar
El mar com inspirador de romanços, històries i llegendes ens ofereix aquest “aliment-instrument” musical. (També podeu provar a tocar les escopinyes i altres mol·luscs diversos amb estries).
16. Carraca tornar
Idiofon percudit que al costat de les matraques acompanya els oficis religiosos de Setmana Santa, donada la prohibició d’utilitzar campanes en aquesta època.
Hi ha matraques de campanar amb diversos cossos de fusta que s’accionen amb una maneta.
17. Castanyoles tornar
Encara que puga semblar mentida, els seus orígens són prehistòrics i es troben en tots els continents.
Les castanyoles espanyoles són les úniques que han evolucionat fins a tindre entitat pròpia.
18. Paella tornar
Agafa una paella pel mànec i colpeja el fons, el bord i el cul amb un didal o una clau antiga… i ja ens diràs.
19. Campana tornar
Són antiquísimes. Ja eren conegudes pels egipcis, perses i la cultura xinesa antiga.
Han sigut una peça fonamental en la vida dels pobles, tant en l’àmbit religiós com civil.
20. Bendir o Duff tornar
Tambor xato amb un o dos parxes i un sistema de ressonància amb fils o xapes.
S’utilitza al Marroc i en molts països àrabs en bodes i rituals importants.
21. Darbuka tornar
Tambor emblemàtic de la cultura àrab, amb restes arqueològiques que daten del neolític.
Ha participat en música clàssica persa, grups andalusins, música simfònica i jazz.
22. Tabalet tornar
Instrument de percussió que acompanya tradicionalment la dolçaina.
Té una alçada aproximada de 20 cm i un diàmetre de 30 cm. Antigament els parxes eren de pell de cabra.
El parxe superior és la “pell de batre” i el inferior el “bordoner”, on vibren els bordons.
Escolta el Tabalet.
1. Viola de roda volver
Eixe instrument com es diu?
Aquesta és la pregunta més escoltada quan algú te l’oportunitat de veure la viola de roda.
S’obre la tapa de la viola i es veu que és un cordòfon que sona quan una roda de fusta frega uns jocs de cordes que l’intèrpret col·loca en funció del so buscat.
Primer expliquem com funcionen les cordes cantores. La roda de fusta, que fa donar voltes amb la ma dreta, frega aquestes cordes que es posen a sonar. Les diferents notes es realitzen quan la ma esquerra prem un teclat que talla la vibració de la corda a diferents distàncies.
Un segon joc de cordes emet un so continu, el bordó, que pot ser afinat segons la tonalitat.
L’altre joc de cordes són les conegudes com a “mosca” o “perro”, que serveixen per fer combinacions rítmiques amb la ma dreta.
Aquesta viola l’ha feta un Luthier de Vilert (Girona) anomenat Sedo García.
Escolta la Viola de Roda.
2. Cromorn volver
Família d’instruments de llengüeta doble corbats en forma de ganxo. També es coneixen com a “doblats”.
Els llavis no estan en contacte amb la llengüeta, sinó que hi ha una càpsula de fusta que envolta la canya.
La família inclou cromorn soprano, tenor i baixos.
En castellà cromorno, en italià doppione, en francés krummhorn i en anglés crumhorne.
Escolta el Cromorn.
3. Rabell volver
Instrument d’arc utilitzat des de finals de l’edat mitjana.
Va tindre gran acceptació fins al segle XVI en festes i balls populars.
Va caure en desús amb l’arribada del violí.
Actualment acompanya la veu en cobles i romanços.
4. Sacabutx volver
Instrument de metall descrit per Covarrubias en 1611.
Nom donat als segles XV i XVI a la trompeta baixa, precursor del trombó.
Va ser un dels primers instruments en entrar a les esglésies.
Escolta el Sacabutx.
5. Flauta volver
Instrument de vent de fusta o metall.
En el nostre cas, totes són flautes de pic.
Existeixen sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.
Escolta les flautes.
6. Tarota volver
Instrument tradicional català, derivat de la xirimia.
Amb el temps va evolucionar cap al tible i la tenora.
7. Dolçaina volver
Instrument tradicional valencià d’origen àrab.
Ha sigut l’instrument de carrer més important dels pobles valencians.
Actualment es troba en procés de recuperació.
8. Txalumeau volver
Instrument de vent amb llengüeta simple que deriva de l’aulos grec i de la tíbia romana i és l’antecessor del clarinet. Està format per un tub cilíndric amb nou forats que sonen per l’acció d’una llengüeta batent.
El podem trobar en diferents grandàries.
Escolta el Txalumeau.
9. Acordió de Pau volver
L’acordió és un instrument composat per una manxa proveïda en un dels seus extrems per un teclat: les tecles s’accionen amb els dits de la ma dreta, la qual juntament amb la ma esquerra actua sobre l’altre costat de la manxa en el moviment de compressió i expansió de la mateixa.
Cada tecla que és accionada li correspon una xicoteta làmina que a la que el pas de l’aire fa vibrar com una llengüeta simple.
El nostre acordió, l’acordió de Pau, encara és xicotet, però ja veureu com sonarà en fer-se gran, ja.
10. Botella d’anís volver
En 1870 una famosa marca d’anís, va introduir una botella amb uns característics relleus a la seua superfície.
El seu fet inicial era facilitar la subjecció i que no relliscara de les mans.
La inventiva tradicional no va desaprofitar aquesta oportunitat.
11. Reguerrec volver
Un altre instrument tret de la saviesa popular.
Dels pals de granera trencats es feien mosses,es gratava dalt i baix amb un altre objecte… i a cantar !
12. Cànter volver
De tot es trau profit. Quan es trencaven els cànters ( cassoles, olles..) i eren inservibles per a la cuina, amb una pell i una canya s’aconseguia tocar la simbomba.
I robant-li l’espardenya a l’avi i el didal a la tia s’aconsegueix un instrument musical de grans possibilitats.
13. Morter volver
Amb alls o sense ells, colpejant rítmicament en el fons i en els laterals és l’instrument perfecte per a acompanyar el cant en reunions improvisades.
14. Culleres volver
És un altre exemple d’adaptació d’útils casolà o de treball a usos musicals.
Com curiositat dir, que en alguns països, com al Canadà se les considera instrument folklòric amb entitat pròpia.
15. Petxines volver
El mar com inspirador de romanços, històries i llegendes ens ofereix aquest “aliment-instrument” musical. (També podeu provar a tocar les escopinyes i altres mol·luscs diversos amb estries).
16. Carraca volver
Idiofon percudit que al costat de les matraques acompanya els oficis religiosos de Setmana Santa, donada la prohibició d’utilitzar campanes en aquesta època.
Hi ha matraques de campanar amb diversos cossos de fusta que s’accionen amb una maneta.
17. Castanyoles volver
Encara que puga semblar mentida, els seus orígens són prehistòrics i es troben en tots els continents.
Les castanyoles espanyoles són les úniques que han evolucionat fins a tindre entitat pròpia.
18. Paella volver
Agafa una paella pel mànec i colpeja el fons, el bord i el cul amb un didal o una clau antiga… i ja ens diràs.
19. Campana volver
Són antiquísimes. Ja eren conegudes pels egipcis, perses i la cultura xinesa antiga.
Han sigut una peça fonamental en la vida dels pobles, tant en l’àmbit religiós com civil.
20. Bendir o Duff volver
Tambor xato amb un o dos parxes i un sistema de ressonància amb fils o xapes.
S’utilitza al Marroc i en molts països àrabs en bodes i rituals importants.
21. Darbuka volver
Tambor emblemàtic de la cultura àrab, amb restes arqueològiques que daten del neolític.
Ha participat en música clàssica persa, grups andalusins, música simfònica i jazz.
22. Tabalet volver
Instrument de percussió que acompanya tradicionalment la dolçaina.
Té una alçada aproximada de 20 cm i un diàmetre de 30 cm. Antigament els parxes eren de pell de cabra.
El parxe superior és la “pell de batre” i el inferior el “bordoner”, on vibren els bordons.
Escolta el Tabalet.
