Història del grup
Rodamons és una companyia de teatre nascuda el 1996 que investiga i reinterpreta la tradició des del present. El seu treball combina teatre, música en directe i narració oral, amb una relació directa amb el públic i un fort arrelament al carrer. Contes, cançons, memòria col·lectiva i reflexió conformen una proposta viva, intergeneracional i compromesa amb la cultura popular.
RODAMONS veu la llum amb la seua primera actuació el 15 de setembre de 1996. Mesos abans, però, hi hagué un temps de xicotet desengany que es transformà en germen d’il·lusió: molta empenta, imaginació, desigs compartits, la necessitat de posar unes bases sòlides sobre les quals començar a treballar i, sobretot, llargues converses que anaven alimentant aquell somni col·lectiu.
Amb tot això —i sense res més— ens posàrem a caminar. No va ser fàcil: ni tan sols disposàvem d’un espai on preparar-nos. Però la determinació era tan forta que prompte trobàrem una solució. Cada dia baixàvem al llit del riu Túria, on treballàvem entre els pins, els jardiners, els esportistes i les persones que passejaven els seus gossos. Va ser allí, en aquell espai obert i viu, on començà a forjar-se Rodamons…
Vicent Adell, Teresa J. Sánchez, Laura Miñarro.
Molt ha plogut des d’aquella llavor —i, com sol dir-se, mai a gust de tothom—, però sempre hem intentat mantindre’ns fidels a la línia que vam traçar en aquell primer moment. Els eixos de la nostra investigació continuen sent els contes i la tradició, la relació directa amb el públic, la música en directe, el sabor del carrer, la convivència intergeneracional i la reflexió.
En aquest camí podríem contar mil peripècies del nostre deambular: companyes que hi eren i van marxar per seguir altres rutes; companys que s’han esgotat pel camí; altres que arribaren i s’han quedat. Gent que admira el nostre treball i ens envia cartes, fotografies o felicitacions. Persones a qui nosaltres hem admirat pel seu interès, dedicació i saber fer, i de les quals ens agrada aprendre. Gent compromesa i gent indiferent; espais sòrdids per a actuar i sorpreses infinites; nervis, carregar i descarregar, viatges nocturns, una fantasia més, una altra història… En definitiva, tot allò que, encara hui, continua omplint-nos.
TRENCACLOSQUES
Trencaclosques va ser una formació músic-teatral i una proposta de música tradicional adreçada a un públic adult: un recull d’éssers, històries i sons que reelabora, retrotrau i recorda la nostra tradició, però sempre des del present.
Aquest fou el nom que va rebre el projecte de Rodamons Teatre, amb el qual intentàrem traçar una xicoteta senda dins del panorama de la música folk valenciana.
Diversos factors ens conduïren a donar forma a Trencaclosques. El més important, el gust compartit per la música tradicional i pel fet teatral, que ens va permetre acostar-nos a una altra manera de contar i d’explicar històries.
Un altre factor determinant foren els anys d’actuacions en fires medievals. Aquell treball ens va empènyer a indagar en el passat: les músiques d’aquest període, les formes d’interpretació i els contextos en què sonaven; instruments hui poc habituals; els seus intèrprets —joglars, trobadors…—, així com les històries, els contes, la literatura i les representacions. Tot un univers vinculat a un passat del qual, massa sovint, només coneixem o recordem els tòpics que circulen a peu de carrer.
Així, Trencaclosques és el resultat d’aquells anys de treball. Un camí d’històries arreplega romanços i cançons que vam anar interpretant en actuacions d’ací i d’allà: històries amb música, música que conta històries, contes musicats i historiats.
Més endavant, amb Illes flotants, vam fer un pas endavant: musicalment, amb adaptacions més elaborades; en la investigació, assumint com a repte la música tradicional valenciana sense deixar de dialogar amb altres cultures, com la sefardita; i en les lletres, que com xicotetes perles o tresors donen forma a la nostra gran reserva de tradició oral i, sobretot, a la necessitat de transmetre allò que estimem.
