Amb el títol de Trov@dares del Segle XXI els alumnes de l’I.E.S Eduardo Merello del Port de Sagunt i del Lycée Jean Vigo de Millau han rodat una pel·lícula basada en la llegenda del trobador Guillem de Cabestany.
El projecte va començar en el 2007 i va acabar al juny del 2009 amb la presentació de la pel·licula. Els alumnes francesos han realitzat el guió de la pel·lícula i els alumnes de l’I.E.S Eduardo Merello del Port de Sagunt s’han encarregat de la banda sonora del seu enregistrament contant amb la nostra col·laboració. Si voleu saber més sobre aquest projecte no teniu més que visitar el seu bloc: BLOC JEAN VIGO – EDUARDO MERELLO
VIDEO de la Dansa Occitana “Ai vist lo lop” amb l’alumnat de l’I.E.S Eduardo Merello:
Conta la llegenda que en els temps de la Corona d’Aragó aquest trobador, va ser assassinat a les mans del marit del seu amant. Però no només això. Una vegada mort, el seu assassí li va arrencar el cor i l’hi va donar a menjar a la seva esposa, qui al descobrir després que es tractava del cor del seu estimat decidir llevar-se la vida. Aquesta llegenda del segle XII, conten que va anar de boca en boca per tots els regnes de la Corona d’Aragó que, per aquell temps, tenia un mateix rei per a tots aquests territoris entre els quals firguraban també Sagunt i la ciutat francesa Millau.
“Els objectius que es pretenen aconseguir abasten tant el camp històric i linguïstic, ja que es pretén contar amb totes les llengües oficials dels municipis participants -espanyol, francès, valencià i occità- com el social, fomentant l’intercanvi de vivències i cultura entre els joves.” ( Publicat per el Diari las provincias/Diari Levante el mercantil valenciano el 06/03/2008)
Altra de la moltes activitats que han portat a terme els responsables d’aquest projecte (Isabel Medina, Pilar Peris, Joëlle Compère, Jose Esquerre, Rafael Arnal, Paloma Silla i molts més), és indagar en la cultura occitana, dinamitzant als alumnes a través de la dansa. En el video de la capçalera de la notícia podeís observar el resultat d’aquesta activitat que vam portar a terme al costat de Rafael Arnal, coordinador del projecto Comenius, en el propi institut.
I ací unes imatges de la gravació de la banda sonora:
Nostra col·laboració en el projecte va concloure el 20 d’Octubre en la Casa de la Cultura de la ciutat francesa de Millau, amb la representació d’un Concert de Confluència de les Tres Cultures elaborat exclusivament per a aquest acte; i una proposta teatral i didàctica per als col·legis i instituts d’aquesta ciutat.
Arribem A Millau (província de Aveyron, França) a les 18.00 de la vesprada; ens trobem amb el seu enorme viaducte (altura màxima de 343 metres sobre el riu Tarn) i sobre ell contemplem la vall que acull a aquesta menuda però encantadora ciutat francesa.
La nostra benvinguda no pot ser més calorosa. Pierre Chauchard i Arlet al costat de Jacques (membres tots ells del ‘Comité du Jumelage Millau-Sagunto’) ens acullen en la seua casa brindant-nos el plaer de ser mimats durant 4 dies: una casa realment acollidora, menjar casolà d’alt nivell i un ‘savoir-faire’ immillorable.
Al dia següent a treballar !…abans del concert de CONFLUÈNCIA, hem preparat la peça que al costat del curtmetratge de la vida del trobador Guillem de Cabestany dóna sentit a la germanor i al projecte entre els dos instituts de les dues ciutats agermanades. LO DOC PENSAR, és un poema, (dels pocs que es conserven d’aquest trobador) musicat per Pierre Chauchard. Escrit en antiga llengua occitana i adaptat per Yves Couderc a l’occità actual. La cançó consta de dues parts; una la cantarà Teresa i l’altra Pierre; i el final faran un duo a dues veus… Pierre ens ofereix el seu estudi per a assajar amb ell.
I després de treballar a menjar! Mengem fora, en una cooperativa (un bar obrer a Espanya) on ens encanten amb la seua cuina i el seu inusitat silenci (el bar a vessar, la nostra taula al costat de la televisió i no teniem que cridar per a entendre’ns!). Allí coneixem al periodista que vindrà a les nostres actuacions i a Joelle Compere la professora encarregada de rodar el curtmetratge sobre la vida de Cabestany. Ella i els seus alumnes també assistiran i filmaran el nostre concert al dia següent a la nit.
Esperem al voltant de 500 xiquets/as i professors/as de tots els col·legis de Millau d’entre 8 i 10 anys d’edat. L’aforament comença a omplir-se i quan ix Jacques Cohen a presentar-nos sorprenentment es fa un silenci atronador. La funció comença com el nostre espectacle CONTES RODATS, el violí en escena i entre les butaques tres ombres que entonen una cançó a la lluna…
Després de l’espectacle realment el GUST va ser nostre. El públic molt respectuós va seguir amb entusiasme les històries i sobretot les cançons. Per a tot això va haver un treball preparatori. Les escoles de Millau van estar treballant sobre un dossier de CONTES EN-CHANTÉS i les cançons que anàvem a cantar aquell dia a la vesprada. I es va notar durant la funció; els xiquets/as van prendre el protagonisme de cantar i acompanyar-los va ser realment grandiós.
Per la nit, projecció de el curtmetratge sobre la vida del trobador Guillem de Cabestany i el nostre concert de la CONFLUENCE de cultures: jueva, cristiana, musulmana i occitana. Dins el concert varem interpretar de LO DOC PENSAR musicada per Pierre Chauchard i amb la seua col·laboració a la veu i a la guitarra en directe.
Vam arreplegar els aplaudiments, les felicitacions i (com no) els instruments i ens vam disposar a assaborir l’últim sopar a casa de Arlet i Pierre al costat de Jacques i uns amics; amb l’absència de Joelle Compere (la professora encarregada de rodar el curtmetratge) i del periodista J.L Vidal.
El concert va ser realment encantador. L’aforament quasi ple va contemplar com es desenvolupaven la confluència de cultures cançó a cançó, poema a poema; i en quant a les presentacions en francès: solament dir-vos que cada vegada que presentava una cançó Teresa li aplaudien. Entre la por a equivocar-se i aqueix accent tan castellà al parlar francès va estar una combinació simpàtica que el públic va saber agrair.
Ens vam dormir potser somiant en tornar, potser entonant la cançó LO DOC PENSAR, potser amb una última imatge sobre l’escenari, potser repetint en francès la cançó de LE CHAT, potser amb un lleu somriure per la meravella que havíem viscut durant aquells quatre dies.
DE BONNE NUIT!
I la premsa es va fer ressó:
